El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, ha instat el Govern espanyol a transposar de manera urgent la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada per la Unió Europea el novembre del 2018, i que servirà per regular els serveis televisius sota demanda i les plataformes d’intercanvi de vídeos.

El termini per transposar la Directiva va finalitzar el 19 de setembre de 2020. Actualment, Espanya i Polònia són els dos únics països de la UE que no han tramés un text legislatiu als respectius parlaments per transposar la nova normativa. L’Executiu de Pedro Sánchez va presentar el 6 de novembre l’Avantprojecte de la futura Llei general de comunicació audiovisual i en va iniciar el tràmit d’audiència i d’informació pública, que va acabar el 3 de desembre.

En paral·lel, el president del CAC també ha demanat al Govern de la Generalitat que actualitzi també de manera urgent la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya per adaptar-la al nou escenari que estableix la Directiva.

Loppacher considera que cal actualitzar les dues normatives per posar-les en línia amb el nou ecosistema digital. En aquest sentit, es pretén incrementar la producció audiovisual europea, i en especial la producció catalana, així com fomentar més oferta de continguts en català als serveis a petició. També demana dotar de més competències el CAC per protegir les persones menors d’edat i evitar el discurs d’odi a les plataformes.

Més inversió en producció i més diversitat

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha demanat incrementar fins al 10% la contribució financera de les plataformes de vídeo sota demanda a la producció europea, en la línia dels països del nostre entorn.

“La previsió que planteja l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual de l’Estat, que és del 5%, és clarament insuficient i no es correspon amb la penetració d’aquestes plataformes en el mercat audiovisual. Cal incrementar aquesta contribució fins al 10%, en la línia de països com ara França (entre un 20 i un 25%), Àustria (20%) o Itàlia (entre un 12,5% i un 20%)”, ha afirmat Loppacher. Segons ell, a més, cal establir mesures normatives per tal que una part d’aquesta producció europea sigui en llengua catalana.

“Cal adoptar mesures per potenciar la indústria audiovisual local i, per això, cal que les grans plataformes augmentin la seva contribució al finançament de la producció pròpia, i cal garantir que una part d’aquesta producció sigui en la llengua pròpia de Catalunya”, ha dit Roger Loppacher.

El president del CAC també ha reclamat que l’Avantprojecte de llei de l’Estat “faci efectiva la diversitat cultural i lingüística, i prevegi mesures per garantir que els ciutadans tinguin accés a una oferta de continguts en la llengua pròpia que sigui equivalent a la realitat lingüística de Catalunya”.

Al·legacions

El ple del Consell de l’Audiovisual va aprovar al desembre un acord amb al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual que pretén transposar la Directiva europea. En les al·legacions, el CAC demana fer “efectiva” la diversitat cultural i que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’Estat espanyol es destini a obres audiovisuals en català, basc o gallec, atesa la seva “situació de precarietat” en l’àmbit audiovisual, o com a mínim un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.

D’altra banda, reclama una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’Avantprojecte, aquests hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes. El CAC subratlla que el nou text no introdueix cap percentatge concret per a llengües cooficials altres que la castellana. Per això sol·licita que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec.

En relació amb la prominència d’aquestes obres, el CAC demana que la nova normativa defineixi els continguts de servei públic i els continguts en català, basc o gallec com a continguts d’interès general.

Així mateix, el Consell de l’Audiovisual entén que l’Avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres.

L’ens regulador català considera que diverses disposicions de l’Avantprojecte se superposen amb competències exclusives de la Generalitat pel que fa a l’àmbit audiovisual.

En relació amb l’organització dels prestadors del servei públic audiovisual, l’Avantprojecte preveu una regulació detallada respecte dels òrgans de governança i gestió del servei públic de comunicació audiovisual (mandats marc, contractes programa, etc.) que contradiu el que preveu l’Estatut de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’organització de la prestació d’aquest servei.

Per això, el Consell de l’Audiovisual proposa que es faci una regulació de mínims “respectuosa” amb la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya.

En relació amb els mitjans de comunicació televisius i radiofònics comunitaris, el CAC recorda que aquesta també és una competència exclusiva de la Generalitat. A més, posa en dubte la previsió de l’Avantprojecte, ja que no té en compte l’existència d’una amalgama de serveis, en què conflueixen aquells que són pròpiament comunitaris sense ànim de lucre i els que sota aquest pretext actuen com a prestadors sense títol de caràcter comercial.