El 
CoNCA ha fet públic els guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura, que enguany inicien una nova etapa en la qual s’han reduït els guardons de setze a un màxim de deu (cadascun d’ells dotats amb 15.000 euros), i on s’han eliminat les diferents categories integrant-se en una sola denominació.
Així doncs, els guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2013, són: Eduardo Mendoza, Josep Ramoneda, Hermann Bonnín, Imma Monsó, Agustí Fernández, Josep Maixenchs, Elsa Peretti, Francesc Torres Monsó, el Centre de Lectura de Reus i Josefina Castellví.
En el seu veredicte, el jurat destaca que l’escriptor i traductor Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) “amplia els marges de la narrativa actual amb ironia i sentit de la paròdia”, i assenyala que les seves novel·les “creen un lligam biogràfic i estètic entre l’autor i la seva ciutat d’origen, Barcelona, fent-ne un retrat interpretatiu en clau de passat i de present”. Cal recordar que Mendoza és el primer escriptor en llengua castellana en rebre el Premi Nacional de Cultura.
Josep Ramoneda (Cervera, 1949) ha estat premiat per la seva “aportació al pensament català” en assaigs com Apologia del present. Assaig de fi de segle (1989) o Contra la indiferència. Apologia de la Ilustración (2010), així com l’aportació “contra la manca d’idees i la necessitat del conflicte com a motor del progrés” de La izquierda necesaria. Contra el autoritarismo posdemocrático (2013). També destaca que, com a director del CCCB de 1994 a 2011, va promoure “múltiples iniciatives per a la cultura i la reflexió contemporànies”.
Per la seva part, Hermann Bonnín (Barcelona, 1935) ha rebut el Premi Nacional de Cultura per la trajectòria “innovadora” en el món del teatre català des de l’Institut del Teatre (1971-1981) i el Centre Dramàtic de la Generalitat (1982-1988). El veredicte també destaca que és “significativa” la fundació posterior del Brossa Espai Escènic de Barcelona i l’impuls des del 2010 de la fàbrica de creació La Seca-Espai Brossa “amb la tenaç voluntat d’unir cultura popular i avantguarda”.
El jurat valora que l’escriptora Imma Monsó (Lleida, 1959) té una “gran capacitat d’observació” i aporta una “visió decisiva de la vida contemporània des de fets existencials com la malaltia, la mort, les relacions familiars o la comunicació entre les persones”. A més, afegeix que Monsó ”ha construït una obra literària personal, d’una consistència i d’una ambició exemplars, que configura un món rigorós i a la vegada d’un humor paradoxal”.
Sobre el pianista de jazz, professor i concertista Agustí Fernández (Palma de Mallorca, 1954), el jurat subratlla que és “un músic singular, d’una qualitat, virtuosisme i versatilitat, que per la seva entitat contundent i sòlida, avala la projecció internacional en els àmbits de la improvisació i el jazz”.
El Premi Nacional de Cultura a Josep Maixenchs (Terrassa, 1943) ha estat concedit “per la rellevància de la tasca educativa” al capdavant de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), de la qual destaca que des dels inicis al 1993 “ha format el talent de noves generacions de professionals d’alt nivell pel que fa la creació i la tècnica de l’audiovisual que configuren l’excel·lència de la indústria audiovisual catalana”.
Quant a Elsa Peretti (Florència, 1940), el jurat destaca que ha estat vinculada a artistes i escriptors catalans de la generació dels anys 60, i que fa una “notable tasca de mecenatge cultural” des de la seva fundació en una masia de Sant Martí Vell, a l’Empordà. “Amb un model de mecenatge de sensibilitat i plaer, ha esponsoritzat la restauració de l’església de Sant Martí Vel, la revista cultural Vèlit. Revista de tot l’Empordà i ha iniciat amb el MNAC i el MACBA una especial col·laboració en la restauració d’arxius de fotògrafs de la seva generació”, remarca el veredicte.
Sobre l’escultor Francesc Torres Monsó (Girona, 1922), el jurat assegura que la seva dilatada trajectòria “exemplifica la problemàtica de l’escultura durant la segona meitat del segle XX”, i que el seu pas per París els anys 50 i Londres els 60 “li dóna una visió internacional de l’art, del context històric i de l’ humanisme de postguerra”. A més, subratlla que la seva obra “confronta amb audàcia creativa els interrogants de la condició humana, des del més íntim fins al més universal”.
El Centre de Lectura de Reus ha estat distingit pels seus més de 150 anys d’història al servei de la cultura i la societat reusenca i catalana. “El Centre suma la naturalesa patrimonial per la conservació i difusió dels seus fons bibliogràfics i la voluntat de generar dinàmiques amb una programació d’activitats rica i plural, a més de participar en projectes experimentals de caràcter didàctic, com l’Antena de Coneixement promogut per la Universitat Rovira i Virgili”, apunta el veredicte.
Finalment, el jurat ha atorgat el Premi Nacional de Catalunya a l’oceanògrafa i microbiòloga Josefina Castellví (Barcelona, 1935) per ser “pionera” en la participació espanyola en la investigació de l’Antàrtida, per liderar la Base Antàrtida, i perquè, científicament, “és ben representativa i d’abast mundial la seva fructífera recerca en la bacteriologia marina des de la Delegació del CSIC a Catalunya”.
Enguany, la dotació total dels guardons s’ha reduït de 240.000 euros a 150.000, tot i que la dotació de cada premi es manté en els 15.000 euros establerts el 2012 (els anys precedents eren 18.000).
