La normativa creada per impulsar i protegir el cinema en català acaba impugnada per afavorir el cinema en castellà. Així doncs, després de tot el que va costar arribar a un consens per aprovar la Llei del cinema, ara el Govern català té dos mesos per canviar-la. La Comissió Europea ha instat l’Executiu espanyol (Brussel·les només reconeix com a interlocutors els estats) a posar fi a les “normes discriminatòries que dificulten la distribució de pel·lícules no espanyoles”, ja que són “incompatibles” amb les lleis de la Unió Europea sobre lliure circulació de serveis.
La CE fa referència a l’article 18 de la Llei del cinema, el qual obliga a doblar al català un 50% de les pel·lícules, excepte les originals en castellà i els films europeus de fora de l’Estat dels quals es distribueixin menys de 16 còpies.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va explicar que ara s’estudiarà amb els grups parlamentaris que van donar suport a la Llei (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, als que podria sumar-se SI) quin és el procés que s’ha de seguir per adaptar-se al que demana Brussel·les: “Analitzarem jurídicament el que significa el dictamen i analitzarem amb els grups parlamentaris quina és l’actitud a prendre davant la llei. Veurem quina és la millor manera per donar resposta al dictamen de la Comissió Europea, perquè hem d’estar dins les normes i recomenacions que ens fan”.
Per la seva part, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que serà un adequació “tècnica”, i que aquesta no trencarà la “filosofia” de la llei, que és promoure l’ús del català.
La Llei afavoreix les pel·lícules en castellà
“No deixa de ser paradoxal de la pròpia situació lingüística del nostre país. Una llei feta per donar suport al català acaba amb una resolució que posa en dubte que el castellà pugui acabar sent afavorit davant la resta de llengües”, va assegurar aquest dijous Mascarell.
Per a Brussel·les, l’excepció envers les pel·lícules espanyoles fa més costosa i més difícil la circulació d’obres europees de fora l’Estat, ja que aquestes han d’afrontar un sobrecost d’entre 25.000 i 77.000 euros per al doblatge, o entre 2.000 i 5.730 euros per a la subtitulació. Pel que fa a l’exoneració quan es distribueixen menys de 16 còpies, la CE assegura que igualment més de la meitat dels films europeus no espanyols en queden afectats.
La CE troba “legítim” l’objectiu de la normativa (promoure i recolzar el desenvolupament del cinema en català), però afirma que les polítiques en aquest sentit han de “guardar proporció” amb el fi que persegueixen i no originar discriminacions que vagin en detriment d’altres estats membres.
Així doncs, si en el termini establert no es modifica la normativa, la Comissió denunciarà l’Estat espanyol davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si aquest considera que hi ha infracció, tornarà a demanar la modificació de la llei, i si no es fa, imposarà una sanció econòmica a Espanya.
El Gremi d’Empresaris va denunciar la Llei
La directora del d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, Pilar Sierra, va assegurar a l’ACN que el dictamen és “el resultat d’una queixa que el gremi va presentar davant la CE el març del 2010”. Tot i que no es va mostrar d’acord amb la restricció que denunciava Brussel·les, Sierra sí es va alegrar de la futura modificació de la llei.
Però el Gremi no va ser l’únic en portar la normativa a Europa. Els eurodiputats del PP Santiago Fisas i Pablo Arias també van demanar que s’analitzés si la Llei del cinema incomplia la normativa de lliure mercat europea i les normes de l’Organització Mundial del Comerç.
I ara, què?
El conseller de Cultura descarta que s’obligui a doblar o subtitular les pel·lícules en castellà (tal com havia demanat la Plataforma per la Llengua), però no ha donat pistes de quines són les opcions que hi ha sobre la taula per satisfer Brussel·les. En aquest sentit, des de l’Acadèmia del Cinema Català es tem que, si no es troba una solució jurídica adequada, al final s’acabi perjudicant el català perquè s’hagi d’acabar aigualint la normativa.
Amb tot, el conseller Mascarell va destacar que el dictamen de la Comissió Europea avala les polítiques de foment del català en l’exhibició de pel·lícules. En una mateixa línia es va pronunciar el seu predecessor al càrrec, Joan Manuel Tresserras, durant el mandat del qual es va redactar i aprovar la llei. “La resolució és un obstacle que s’haurà de resoldre, però que no afecta la legitimitat d’intentar blindar la presència del català en el cinema. Des d’aquest punt de vista, el català surt reforçat”, va apuntar.
De fet, segons Tresserras, el dictamen és una “molt bona notícia” per al català, ja que Brussel·les “està d’acord en què la llei s’ha de complir i assumeix el seu contingut i intencions, i només planteja una objecció jurídica”, la qual es va mostrar confiat en què Mascarell sabrà resoldre.
