L’associació Dones Visuals reclama “mesures correctores urgents” davant la reiterada falta d’equitat i diversitat que mostren les produccions catalanes candidates a la 14a edició dels Premis Gaudí.
Enguany, per primera vegada, s’han recollit dades sobre la representativitat en termes de diversitat dins dels equips, i també sobre com són els personatges principals i secundaris de les produccions candidates als guardons, gràcies a la col·laboració de Dones Visuals amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Col·lectiu Ficcial.
“Els resultats evidencien la necessitat urgent d’una intervenció activa per part de tots els agents implicats en el sector”, afirma l’associació.
Les dades de les produccions candidates als Gaudí indiquen que, malgrat la representativitat de directores, guionistes i productores (l’anomenat lideratge femení) ha anat augmentant en el cas dels llargmetratges, aquest increment s’ha estancat al voltant del 30%, un sostre que fa tres anys que no se supera.
Així es constata en les candidatures de 2020, 2021 i 2022 en la presència de directores (32%, 24% i 24%, respectivament), guionistes (34%, 34% i 37%) i productores (15%, 43% i 31%). En els càrrecs de difícil accés, on s’inclouen caps d’equip de muntatge, direcció de fotografia, efectes especials, so i música original, els números encara són més baixos (21%, 28% i 21%).
L’equitat per al 2046
Les xifres indiquen que la mitjana d’increment anual des del 2017 en les categories de lideratge femení és d’un 2%. “Per tant, en les condicions més favorables s’aconseguirà la paritat el 2031. Si tenim en compte l’estancament de dades, podem afirmar que l’horitzó és encara més lluny”, adverteixen des de Dones Visuals.
“Les xifres ens parlen d’un sector amb resistència a una transformació real, que no afecta només al gènere, sinó sobretot a la discriminació cap als col·lectius històricament invisibilitzats, ja sigui per raons d’edat, d’origen ètnic i/o racial, d’orientació sexual i diversitat funcional”, denuncia l’associació.
En la majoria de casos, afegeix, hi ha menys d’un 5% de representativitat d’aquests col·lectius en els equips, amb xifres “molt alarmants”, segons les dades recollides en l’enquesta de l’Acadèmia.
“Si avui mateix s’apliquen urgentment mesures correctores quant a diversitat, i esperant que l’increment anual del 2% no s’estanqui com està passant, l’horitzó per a l’equitat real, per a totes les dones, s’allargarà fins al 2046”, avisa l’associació.
“Aquesta espera suposa una violència afegida per a les creadores, a més d’una pèrdua per a la societat de cineastes, de referents, de noves narratives i relats encara no explicats”, afegeix.
Un 40% menys de pressupost per a les directores
Les dades recollides per l’Acadèmia indiquen que les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos que els dels directors. De fet, totes les pel·lícules que superen els 3 milions d’euros estan dirigides per homes. El pressupost més alt d’una directora és d’1,8 milions, mentre que el d’un director és de 6,5 milions.
“Les pel·lícules amb baix pressupost promouen carreres dèbils que no poden estabilitzar-se, depenent sempre d’altres ingressos”, alerten des de Dones Visuals sobre les implicacions. “Un pressupost baix limita les expectatives de creació, ja sigui no accedint a gèneres més costosos (western, sci-fi) o a històries que demanen més dimensió econòmica. També són un biaix en la capacitat de promoció de les pel·lícules, que tenen més dificultats per arribar a les cartelleres”, relaten.
Binarisme blanc heterosexual
Les dades de l’Acadèmia mostren que, pel que fa a personatges principals i secundaris de les pel·lícules candidates als Gaudí, l’heterosexualitat representa el 79% d’una “falsa normalitat”, i l’home cis i la dona cis s’emporten la majoria de rols (amb un 52 i un 41%, respectivament. Els personatges de dones trans (2%), de lesbianes (1%), d’origen asiaticdescendent (3%), de persones gitanes (1%) i d’origen afrodescendent (5%) estan entre els més infrarepresentats.
Per edats, les persones majors de 60 anys apareixen en un 10% dels personatges, tot i que representen el 25% de la població catalana. Per la seva part, els personatges amb diversitat funcional (física, intel·lectual, mental o sensorial) sumen un 6% de representació.
Les dades recollides “ens parlen d’una representació blanca i heteronormativa que no reflecteix la riquesa de la nostra societat”, assenyala l’associació.
Accions efectives i compromís
Les demandes de Dones Visuals van més enllà de les dades de representació. Així, alerta de la “persistència” de continguts discriminatoris, i recorda la “potència” de l’audiovisual com a generador d’imaginari col·lectiu i la “responsabilitat” de tot el sector, especialment de les administracions públiques.
L’associació recorda que, recentment, la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament de Catalunya va aprovar la seva demanda d’incorporar persones expertes en perspectiva de gènere, interseccionalitat i especialitzades en cinematografia, en la valoració dels projectes candidats a tenir suport de fons públics. “Aquest és un pas important per aconseguir un audiovisual més divers, però és urgent que aquesta proposta es converteixi en accions immediates i efectives”, apunta el col·lectiu.
“Cal un compromís de tot el sector per aconseguir no solament un imaginari audiovisual lliure de discriminació i racismes, sinó per enriquir-lo amb narratives, temàtiques i cinematografies que també necessiten una perspectiva diferent i renovadora dels cànons patriarcals”, rebla Dones Visuals.
