El Govern ha acordat atorgar la Creu de Sant Jordi a 30 persones i 15 entitats que han destacat pels seus mèrits i serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el terreny cívic i cultural. Com és habitual en aquesta distinció creada el 1981, un dels màxims reconeixements que concedeix la Generalitat, hi ha una nodrida representació cultural entre les persones i entitats distingides.
Entre les personalitats guardonades hi ha el pintor, escultor, ceramista i gravador Miquel Barceló, distingit “per la qualitat i per la fabulosa projecció de la seva obra, que l’ha dut a ser considerat un dels artistes plàstics més important del nostre temps”, i de qui es destaca el seu “reconeixement universal”; Sol Picó, en reconeixement “a l’excel·lència professional” i per la seva llarga trajectòria com a ballarina i coreògrafa de dansa contemporània; l’actriu i directora escènica Imma Colomer, per “la seva trajectòria llarga i compromesa com a dona de teatre i per la seva implicació en les arts escèniques a Catalunya”, i el músic i activista musical Jordi Fàbregas, per “la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i pel seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d’arrel tradicional”.
Enguany també reben la Creu de Sant Jordi la pintora i gravadora Roser Bru, pel seu “compromís amb les avantguardes artístiques i per la producció d’una obra que ha estat sempre un pont entre ambdues ribes de l’Atlàntic, a la vegada que un referent en els àmbits de la identitat i la memòria”; la pianista i compositora sardanista Montserrat Pujolar, en “reconeixement a la seva aportació com a promotora i difusora de la cultura catalana, dins i fora del país”; el poeta Antoni Canu, per “la qualitat de la seva obra literària, que ha fet que esdevingui una de les veus més reconegudes a l’Alguer, al conjunt d’Itàlia i als diversos territoris de parla catalana”; el filòleg Joan Ramon Resina, per “les recerques que ha dut a terme en el camp de la narració europea moderna i contemporània, la teoria literària, la història de les idees, els estudis de cinema i la història cultural i política ibèrica”, i la pianista, pedagoga i compositora Àngels Alabert, pel seu “compromís excepcional amb la divulgació musical”, dut a terme durant més de 40 anys al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona;
El Govern també ha guardonat la lingüista Maria Josep Cuenca per “l’excel·lència de les seves aportacions al coneixement i divulgació de la gramàtica de la llengua catalana”; l’historiador de l’art Eduard Carbonell per “la dilatada carrera investigadora i docent marcada pel rigor professional en el camp de la història de l’art medieval català”; el músic i orguener Gerhard Grenzing per “la llarga trajectòria, àmpliament coneguda, i reconeguda, com a constructor i restaurador d’orgues històrics de Catalunya i les Illes Balears, des d’on ha difós les tècniques i les arts de construcció d’orgues per tot el món”; l’arxiver Benigne Marquès, pel seu “treball de preservació i divulgació de la cultura catalana que l’ha convertit en un referent intel·lectual”; el filòleg Josep Maria Nadal pel seu “compromís permanent amb la llengua i la cultura catalanes expressat a través de la docència, la recerca i per haver posat els fonaments de la descentralització de la docència i la recerca universitària a Catalunya”, i la dissenyadora Miriam Ponsa en “reconeixement a la seva contribució a la renovació i la innovació en el món del disseny i de la moda tèxtil del país”.
A banda, també s’ha distingit la historiadora Martina Camiade; el pedagog Jordi Monés i Pujol-Busquets; els activistes antifeixistes Carme Salvador i Guillem Agulló; l’educador Josep Maria Monferrer; l’enginyer industrial Josep Amat; l’esportista Laia Sanz; l’empresària Anna Mercadé; el dirigent esportiu Pere Miró; l’endocrinòloga Carme Valls; l’economista Jordi Galí; l’assistenta social Rosa Maria Garriga; la biòloga Purificació Canals; el sociòleg Joan Estruch, i la bioenginyera Teresa Capell.
Entre les entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi hi ha Pallassos sense Fronteres, en reconeixement a la seva llarga trajectòria, amb més de 27 anys de “dedicació filantròpica en la millora de la situació emocional dels infants que pateixen les conseqüències de conflictes armats, guerres o catàstrofes naturals, a través d’espectacles còmics realitzats per pallassos professionals i voluntaris”; Aire Nou de Bao pel seu quart de segle “de compromís infatigable” amb la llengua i la cultura catalanes a la comarca del Rosselló, i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu pel seu treball de “recuperació, restitució i difusió de l’etnografia” de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars des de fa més de 25 anys.
També reben la Creu de Sant Jordi l’Associació Recvll Blanes pel centenari de la revista Recvll i la creació d’uns premis “que han estat, i són encara, un referent en el panorama cultural del país”; la Banda Municipal de Música d’Alcanar en reconeixement a 175 anys de “servei incondicional” a la cultura i per la seva “labor en la conservació del patrimoni musical del nostre país”; l’Orfeó Nova Solsona per la seva “contribució a la propagació dels ideals cívics, ètics i estètics de la música coral, la tradició musical catalana i la cançó popular, com a base i essència de la música nacional”, i l’Associació Cultural del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, per “preservar l’herència d’un passat esplendorós que es remunta a 700 anys enrere” en les confraries de Santa Maria Magdalena del Gremi d’Hortolans i en la confraria de Sant Llorenç del Gremi dels Bracers.
Finalment, com a entitats enguany també s’han guardonat la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, els germans Roca, les aules d’extensió universitària per a la gent gran de Barcelona (UB), la cooperativa Taller Àuria, la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, i Pro Discapacitats Fundació Privada Terrassenca.
