La comissió delegada del MACBA ha decidit ubicar a la fàbrica de creació de Fabra i Coats el futur Centre d’Art Contemporani de Barcelona, que al juliol podria obrir una primera planta de 500 metres quadrats de les quatre que tindria a mig termini. D’aquesta manera, s’ha descartat la instal·lació a el Canòdrom, el qual està pràcticament enllestit, i que l’abril del 2010 va arribar a acollir una exposició inaugural.
El tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Ciurana, va explicar aquest dimarts que la ubicació del centre a Fabra i Coats servirà perquè molts creadors independents “tinguin un espai on puguin transformar la seva activitat al món professional”.
Un dia abans, durant la protesta de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), el seu president, Joan Fontcuberta, va llegir un manifest on va assegurar que la cancel·lació del Canòdrom com a centre d’art contemporani (ara quedarà en mans de Barcelona Activa) era un pas cap a “un sistema artístic totalitari” per l’acumulació de poder del MACBA.
De fet, el nou centre funcionarà sense director, amb una taula curatorial formada pel MACBA i l’ICUB, que faran una convocatòria pública per realitzar tres exposicions a l’any a Fabra i Coats. El pressupost serà d’uns 300.000 euros, a més de 85.000 per adaptar la planta baixa que ocuparà.
Un projecte “insostenible”
Durant la roda de premsa posterior a la reunió de la comissió delegada del MACBA, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va argumentar que s’estava resolent una història “desgraciada” que havia començat malament. Segons va explicar, l’envergadura del projecte del Canòdrom era gairebé el 25% de la del MACBA, i naixia en un moment en que aquest segon estava perdent recursos, cosa que per a Mascarell era contradictòria.
Per la seva banda, Ciurana va afegir que el model que s’estava creant no era “sostenible”, ja que adequar l’interior de l’edifici a un centre d’art costava 1 milió d’euros, i el funcionament ordinari 1,8.
Ara, a més, s’ha de veure com es rescindeix el contracte del director del Canòdrom, Moritz Küng, que des de fa dos anys cobra 66.000 euros anuals per un projecte ideat per a un espai que no s’arribarà a posar en pràctica. Segons Mascarell, el suís és “una víctima d’una sèrie de decisions errònies”.
