El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional l’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant, en la categoria de monument històric, i el poblat neolític de la Draga, a Banyoles, en la categoria de zona arqueològica.
L’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant va ser fundat l’any 1343 per l’infant Pere, comte de Prades, amb el nom d’Hospital del Coll de Balaguer, i a partir del segle XV ja va adoptar la nomenclatura que va donar nom a la població nascuda al seu redós.
L’edifici de l’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant és d’estil gòtic, constructivament comparable a les muralles de Santes Creus i de Montblanc, mentre que com a tipologia hospitalària medieval és un exemplar únic tant a Catalunya com a la resta d’Europa, destaca el Departament de Cultura.
La realitat actual del conjunt edificat és heterogènia, tant en la seva estructura com en la seva propietat, encara que hi ha elements comuns. Així, després de múltiples canvis d’usos i segregacions de la propietat, l’edifici té elements de titularitat pública, com la plaça del Pou, la plaça Berenguer d’Entença i el petit pati de l’angle sud-oest, mentre que la resta és de titularitat privada diversa.
El poblat de la Draga és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un poblat del neolític antic datat entre el 5324-4900 aC i localitzat a la vora oriental de l’estany de Banyoles. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.
La importància del jaciment no tan sols ve donada per la conservació de les estructures constructives dels habitatges –inexistents en la majoria de jaciments de la mateixa cronologia–, sinó també per la conservació de tots els materials arqueològics, entre els quals destaquen les eines fetes amb fusta: arcs, falçs, mànecs, mobiliari, cistells, estris personals (pintes, agulles), però també vasos ceràmics, eines de sílex, estris fets amb banya, molins, objectes d’ornaments com ara braçalets fets amb marbre. També s’han recuperat restes faunístiques dels primers animals domesticats, restes de llavors, etc.
Les restes d’aquest poblat destaquen pel seu estat de conservació i per la seva excepcionalitat, ja que la seva antiguitat el situa entre els jaciments neolítics més antics de la península Ibèrica i un dels més antics de l’Europa mediterrània. També pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i de l’estratigrafia conservada.
El jaciment arqueològic de la Draga ha esdevingut un referent internacional per estudiar i comprendre el procés de neolitització, remarca el Departament de Cultura.
