El Govern ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà), en la categoria de zona arqueològica, i els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider, en la categoria de zona paleontològica.
El jaciment ibèric de Mas Castellar documenta un nucli de població d’origen local amb contactes directes amb el d’Empúries entre els segles VII i II aC. Consta d’un poblat fortificat d’època ibèrica plena (425-375 aC); un establiment rural obert (250-180 aC); indicis documentats d’estructures de construcció del segle IV aC pendents d’excavació; agrupacions de sitges reblertes de materials que mostren un ús continu en totes les fases del jaciment (650-180 aC), i restes arqueològiques aïllades al nord, est i oest, entre les quals unes estructures murals de principis del s. II aC.
El Departament de Cultura assenyala que el jaciment de Mas Castellar és “excepcional” per comprendre la interacció entre les poblacions locals de la zona i els foceus establerts a les colònies d’Emporion i Rhode, i permet endinsar-se en la història de la colonització grega de la conca mediterrània i en el seu impacte en les poblacions autòctones. A més, remarca que seva vàlua científica i patrimonial, l’estat de conservació i el seu potencial de recerca “són claus” per comprendre les estructures de producció agropecuària a la zona i, per extensió, al conjunt del món ibèric septentrional, però també per entendre les relacions i la interacció entre la població autòctona i els foceus que s’hi van establir.
Per altra banda, la Conselleria destaca que el conjunt paleontològic de Coll de Nargó “presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives”. La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa.
Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.
