El Govern ha declarat el Dipòsit de les Aigües de Barcelona com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric. A més, es delimita un entorn de protecció al voltant de l’edifici per tal de garantir la continuïtat dels seus valors i aconseguir-ne una millor preservació.
El Dipòsit de les Aigües, situat al costat del Parc de la Ciutadella, va ser projectat l’any 1874 pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre. L’edifici es va construir mentre Fontserè era el director de les obres del Parc de la Ciutadella, en el marc de l’Exposició Universal de l’any 1888. En l’actualitat és la seu de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra al Campus de la Ciutadella.
Les dues plantes sota el dipòsit havien estat utilitzades, successivament, com a sala d’exposicions de materials de construcció, asil de gent gran, magatzem de material del cos de bombers, dipòsit d’expedients i oficines de la Guàrdia Urbana.
El 1988, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar als arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio la recuperació arquitectònica de l’edifici. L’any 1993 es van iniciar les obres de rehabilitació del Dipòsit, i sis anys després va començar a funcionar com a part de la Biblioteca de la UPF. Actualment, també la seu de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives.
