El Govern va aprovar aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional les esglésies de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (Urgell) i Sant Joan Baptista de Vinaixa (Garrigues), en la categoria de monument històric, i el nucli de Palau-sator (Baix Empordà), en la categoria de conjunt històric.
L’església de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega, destaca en el context del patrimoni arquitectònic català perquè permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI.
El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.
La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior.
Per la seva part, l’església de Sant Joan Baptista, a Vinaixa, es considera un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic. Es té constància documental de la seva existència des del 1154, ja que apareix esmentada en una butlla papal adreçada a l’arquebisbat de Tarragona. De fet, es tracta de l’església medieval més ben documentada d’aquest arquebisbat perquè se’n conserven bona part dels contractes d’obra, dels quals es desprèn que l’actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316.
Bona part de les obres d’art de l’església van ser destruïdes durant la Guerra Civil, però a la sagristia encara es conserven algunes restes de pintures romàniques. Al Museu Diocesà de Tarragona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, fragmentàriament, parts dels retaules realitzats per Guillem Seguer, Ramon de Mur i Bernat Martorell.
Finalment, el conjunt històric del nucli de Palau-sator s’origina al voltant del castell anterior al segle X. En l’actualitat es conserven la torre que dona nom al poble i diversos vestigis de la primera muralla. Una segona muralla d’època medieval, reformada amb l’addició de dues torres circulars durant el segle XVI, embolcalla un nucli dens de carrers concèntrics al voltant de la fortificació originària.
L’altre element vertebrador de l’estructura del nucli és l’església de Sant Pere. Documentada des del segle XII, es troba fora muralles vora el camí de Peratallada i dona origen al barri del Raval, el primer creixement del poble vers la plana. Tots aquests elements, sorgits arran dels condicionants orogràfics i dels camins de Peratallada, Ullastret i Fontclara, han mantingut l’interès històric, arquitectònic i urbanístic, i fan del nucli de Palau-sator un conjunt susceptible de ser estudiat, protegit i preservat.
