El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona d’interès etnològic onze conjunts de construccions de pedra seca d’abastament i explotació de l’aigua, a Torrebesses (Segrià), i la delimitació dels seus entorns de protecció.
El terme de Torrebesses és ple de construccions de caràcter tradicional, la major part de pedra seca, destinades a l’aprofitament de l’aigua. Es tracta d’un territori de les planes de Ponent de condicions secaneres, on els recursos hídrics han estat històricament un element estratègic de primera importància. El Departament de Cultura destaca que el d’aquest municipi no és un cas únic, però sí que és “un cas extraordinàriament representatiu del ric patrimoni agrari desenvolupat pels nostres avantpassats”. Un fet que queda palès amb la presència d’una “important diversitat tipològica” de petites infraestructures de captació i abastament d’aigua.
Els elements que formen part del conjunt declarat BCIN, són: pou de la Vila, safareigs i bolló; secla i rasa de la Vall Major; conjunt del molí de Bep de Canut; marge del molí del Culó o del Puntarró; molí i bassot de Tomàs; cabana d’Albert Marçal; cabana de volta de la Paula; cadolla Colomina i regatons; bassa de Bep del Pubill i regató; aljub i cadolla del Ribot, i regatons i abancalaments i marges de pedra seca.
Des de 2011, Torrebesses disposa del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, un espai on endinsar-se en el descobriment d’aquesta tècnica constructiva. Té una exposició permanent sobre el tema i ofereix visites guiades. El 2018, l’art de la pedra seca (coneixements i tècniques) va ser inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per a la UNESCO.
