El Govern ha aprovat declarar Bé Nacional d’Interès Cultural la Masia Freixa de Terrassa (en la categoria de monument històric) i el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (en la de zona arqueològica). A més, ha acordat declarar com a Museu d’Interès Nacional el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.
La Masia Freixa està ubicada a l’interior del recinte del parc de Sant Jordi, al municipi de Terrassa. És obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i va ser construïda el 1905 com a nau industrial destinada a la filatura, com a edifici purament funcional i sense cap voluntat d’autoria o estil arquitectònic.
Posteriorment, la família Freixa va decidir transformar la nau en la seva residència. Muncunill, en comptes de construir un edifici de nova planta, va mantenir la construcció fabril com a base per tal que aquesta quedés embeguda dins la construcció actual; una decisió inèdita i pionera a principis del segle XX.
En plena època modernista, l’arquitecte va decidir “vestir” la nau original amb una contínua successió d’arcs parabòlics i geometries el·líptiques, convertint l’edifici en un dels emblemes més destacats i una referència del modernisme terrassenc i del país.
La Masia Freixa, amb els seus jardins, es va convertir en la peça central del primer parc públic de Terrassa el 1959, en una època de creixement urbanístic i demogràfic desordenat.
Pel que fa al conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, la mesura determina protecció especial per al conjunt arqueològic que es localitza a l’est del nucli urbà de Capellades, amb una superfície total de delimitació de 48.788 metres quadrats.
Està format per un total de 17 jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Són: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Paranò i Cova d’en Jaume Forcada.
D’aquest grup, destaca l’Abric Romaní, descobert el 1909, que és el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys). A l’indret, la descoberta de fites arqueològiques ha estat una constant des de fa dècades. Els treballs s’hi van iniciar fa 114 anys i encara ara s’hi fan troballes: encara no fa un any, les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat.
Els treballs de recerca han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma, així com l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals.
Finalment, quant al Museu Tèxtil de Terrassa, la Llei preveu que el Govern pugui declarar museus d’interès nacional els que tinguin una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya.
En aquest cas, la proposta es fonamenta en el fet que custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària úniques al territori. En total, conserva més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, que són representatius d’Europa, Amèrica, Àsia, i en menys quantitat Àfrica, i que ajuden a comprendre la història de les cultures, els seus costums i la seva evolució, des dels punts de vista més diversos.
El Museu Tèxtil de Terrassa també conserva un important conjunt de peces relacionades amb la litúrgia catòlica que presenta gran valor documental com a mostra del significat que per a una part de la societat occidental van tenir els rituals religiosos i les celebracions vinculades.
A banda de teixits, indumentària i complements, també conserva un recull de mostraris tèxtils industrials que comprenen una cronologia que abasta des de finals del segle XIX a finals del XX. Més enllà del contingut de les col·leccions tèxtils, el Museu compta amb un important fons bibliogràfic i documentació del segle XIV al segle XXI.
