El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp (Baix Camp), així com delimitar-ne l’entorn de protecció.
L’ermita és un santuari marià ubicat en els estreps de la serra de l’Areny, edificat en un sostrat topogràfic que defineix i condiciona les seves arquitectures edificades al llarg del temps. Situada sobre el cim de la roca que s’alça a l’oest de la vila i l’indret on es troba (ric en troballes arqueològiques de distintes èpoques) és un espai declarat d’interès natural.
L’al·lusió més antiga a l’ermita figura en el testament de Guillem de Tarragona, atorgat el 1230, on consta una deixa a favor de la mare de Déu de la Roca. Segons la llegenda recollida per Narcís Camós a mitjan segle XVII, un pastor va trobar una talla de fusta de la Mare de Déu de la Roca sota l’ombra d’una palmera. Encara que la data del prodigi resta dubtosa, sembla que va tenir lloc cap a 1153.
El culte a aquesta Mare de Déu va continuar durant els segles posteriors i es va materialitzar en nombroses donacions i exvots, molts dels quals van ser cremats durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil. Després de 1936 ja no se n’hi han tornat a posar més.
La talla de la Mare de Déu ha sofert diverses substitucions al llarg de la història. Així, la que es venera en l’actualitat és una còpia que va ser entronitzada el 8 de setembre de 1980. Es tracta d’una talla de fusta obra de l’artista Francesc Javaloy, realitzada conjuntament amb l’escultor Bru Gallard, afaiçonada a la cera siliconada i policromada pel pintor Icart.
