El Govern ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de lloc històric, l’església de Sant Ruf, a Lleida, i delimitar-ne l’entorn de protecció. El Departament de Cultura destaca que aquest edifici és “una mostra exemplar i rara” de l’arquitectura dels segles XII i XIII i, a més, constitueix “un exemple que connecta la tradició romànica amb les obres del Císter i el Temple, amb la maduresa del romànic i l’inici del gòtic”.
El seu origen es remunta al 1152, quan el comte Ramon Berenguer IV, tres anys després de conquerir Lleida, va cedir les terres per construir-hi una canònica agustiniana depenent de Sant Ruf d’Avinyó. El 1156 es va nomenar el primer prior i es va autoritzar la construcció del monestir sobre les restes d’una mesquita anterior. Es diu que la comunitat va desaparèixer l’any 1348 amb la pesta negra. Finalment, el 1418, després de la mort del darrer canonge, el monestir va quedar incorporat al Bisbat de Lleida.
L’església de Sant Ruf, que formava part del primer monestir considerat d’estil romànic a Lleida, va ser construïda sota la direcció del primer mestre de la Seu Vella, Pere de Coma. Després de la pesta, l’església va quedar inacabada, ja que només es van poder construir els dos absis i el creuer, amb columnes de doble traçat i capitells sense decoració.
La Conselleria destaca que l’església condensa històricament alguns dels esdeveniments més rellevants del panorama polític, cultural i artístic del país enmig del grans canvis que va experimentar a mitjan del segle XII. El temple de Sant Ruf, en la seva formulació arquitectònica i expressió plàstica, és el resultat de la trobada de tradicions culturals diverses: estilísticament està adscrit a l’escola del romànic lleidatà (produïda entre els segles XII i XIII), i s’hi conjuguen les tradicions romàniques locals amb els corrents occitans, especialment tolosans, alhora que també s’hi incorporen recursos i elements de la plàstica islàmica.
Des del punt de vista de la història cultural contemporània, el Departament remarca que els vestigis d’aquest temple es troben just en el desvetllar per l’interès per l’art romànic al país. En aquest sentit, recorda que l’església de Sant Ruf va merèixer el reconeixement de la missió de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans encapçalada per Josep Puig i Cadafalch el 1907, i es va incorporar d’aquesta manera a la bibliografia general sobre l’arquitectura romànica catalana.
