El desembre del 2010, l’aleshores Govern en funcions va aprovar la creació de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya. 15 mesos després, el Departament de Cultura ha decidit reimpulsar el projecte tot modelant-lo i concretant el seu funcionament, ara sota el nom de Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya.
Les principals novetats són que passa a dependre de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural (abans ho feia del CoNCA); que l’àmbit territorial dels centres deixa de limitar-se a la seva vegueria; incrementa la capacitat de decisió dels ajuntaments amb centre dins la xarxa sobre el model de gestió dels equipaments; i la modificació dels òrgans de govern, amb la creació del consell de regidors i la comissió executiva.
La Xarxa segueix estant formada pels següents vuit equipaments: Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat; Lo Pati d’Amposta; el Centre d’Art de Tarragona; La Panera de Lleida; el futur Centre d’Art Contemporani de Barcelona (que ara s’ubicarà a Fabra i Coats); Can Xalant de Mataró; el Bòlit de Girona, i l’ACVic. Com a màxim, podria afegirr-se-n’hi un més.
Aquest 2012, el Departament destinarà a la Xarxa 1.100.000 euros, xifra superior als 946.000 euros del 2011.
Estructura de la Xarxa
Per a la coordinació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya hi haurà dos òrgans de diàleg i intercanvi entre el Departament de Cultura, els ajuntaments i els centres.
Per una banda, es crearà el Consell Municipal del Sistema Públic de Centres i Espais d’Arts Visuals, integrat pel conseller de Cultura, el director general de Promoció i Cooperació Cultural, la coordinadora de la Xarxa i els regidors de Cultura dels consistoris. Aquest consell es reunirà un o dos cops l’any per posar en comú les polítiques en relació amb la xarxa.
Per altra banda, es crearà una Comissió Executiva integrada per la coordinadora de la xarxa, els directors dels centres d’art, un representant del MACBA i un altre de l’Arts Santa Mònica (amb els que haurà de mantenir una relació estreta, especialment amb el primer). Aquesta comissió s’encarregarà de seguir i avaluar l’estat de la xarxa i proposar els plans anuals d’actuació, així com d’analitzar les necessitats i iniciatives dels diferents sectors de les arts visuals.
Finalment, també es planteja la possibilitat de crear un tercer òrgan, el Consell Assessor, que es reuniria un mínim de dos cops l’any, el qual actuaria com a estructura mediadora i de connexió amb tots els agents implicats (ensenyament, producció i difusió).
Contractes programes per a tots els ajuntaments
Els papers dins la Xarxa són els següents: la Generalitat promou i coordina; els ajuntaments decideixen; i els centres d’art programen i gestionen. Per deixar clares les funcions de cadascú, els consistoris signaran un contracte programa amb el Departament de Cultura on s’establiran uns objectius i indicadors quantificables.
Els contractes programes marcaran objectius com ara incrementar el nombre de visitants; optimitzar els recursos disponibles per destinar-los a activitat (per sobre de l’estructura); fomentar la coproducció, coparticipació i cofinançament amb altres equipaments públics nacionals i internacionals; programar activitats de creadors de diverses disciplines; incentivar les gires de les exposicions; fer que el web esdevingui l’espai de comunicació entre el centre i el públic, i organitzar activitats educatives relacionades amb l’art contemporànies.
La coordinadora de la Xarxa és Conxita Oliver, la tasca de la qual serà principalment la de promoure, coordinar i impulsar accions per tal que tots els objectius i tota la missió que té establerta aquesta xarxa es puguin anar materialitzant, així com supervisar el compliment dels contractes programa.
