La Plataforma per la Llibertat d’Informació considera “d’extrema gravetat” l’entrada a presó de Valtònyc per les lletres de les seves cançons. Per això, ha impulsat un manifest en defensa de la llibertat d’expressió i creació i el dret a la protesta.
La PDLI assenyala que la condemna a tres anys i mig del cantant mallorquí suposa una “clara vulneració” dels drets fonamentals i és “contrària” als principis internacionals sobre llibertat d’expressió.
“Una societat democràtica no pot restar impassible davant d’aquest atac a un dret essencial i irrenunciable com és la llibertat d’expressió. Per això fa una “crida urgent” perquè juristes, ciutadania i organitzacions de la societat civil mostrin el seu rebuig a l’empresonament de Valtònyc.
El manifest insta el poder legislatiu a interpretar les normes d’acord amb els textos internacionals sobre drets humans i a reformar el Codi Penal per adaptar-lo a aquests. El document també demana al Govern espanyol a abstenir-se de perseguir continguts culturals i missatges a les xarxes socials, i l’insta a mantenir-se en el marc dels estàndards internacionals de drets humans.
Manifest en defensa de la llibertat d’expressió i creació i el dret a la protesta
Considerem que la condemna al raper conegut com a Valtònyc a tres anys i mig de presó pel contingut de les lletres de les seves cançons constitueix una clara vulneració dels Drets Fonamentals i és contrària als principis internacionals sobre llibertat d’expressió als quals Espanya està subjecta.
Recordem que en innombrables ocasions organismes com l’ONU i l’OSCE, així com la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, han establert com s’han de fixar els límits a la llibertat d’expressió: de manera restrictiva (amb la menor intervenció possible) i proporcional, i sempre vinculats a la intencionalitat dels missatges i al risc que puguin suposar per a les persones.
Defensem que la llibertat d’expressió inclou, segons la jurisprudència internacional, el dret de xocar, pertorbar i ofendre.
Defensem que en el món de la creació artística la provocació extrema, desagradable i altament ofensiva pot ser una forma legítima d’exercici de la crítica política. Crítica que, per cert, mereix la màxima protecció possible, fins i tot en aquells casos en què es presenti es forma crua, malcarada i inclús sota la forma d’un discurs extremista, d’acord amb la jurisprudència europea en matèria de drets humans.
Rebutgem la utilització de la legislació antiterrorista per censurar discursos polítics extrems.
En particular, és imprescindible recordar que el Tribunal de Drets Humans té una jurisprudència molt clara i sòlida, en virtut de la qual els ordenaments no poden atorgar una protecció especial i qualificada als seus càrrecs i institucions més importants (inclosa la Corona), sinó més aviat al contrari, permetre un major grau de crítica i fins i tot atac per tractar-se d’institucions públiques que s’han de trobar subjectes al qüestionament i escrutini ciutadà en el marc d’una democràcia.
Insistim també en què, en línia amb el que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert amb relació als anomenats ‘delictes d’opinió’, el que importa no és només allò que es diu, sinó també qui ho diu, a qui s’adreça i en quin context es diu.
Recordem que els límits que el dret internacional permet en relació amb la llibertat d’expressió estan taxats: només en aquells casos en què la llibertat d’expressió envaeixi de forma no justificable l’exercici o l’efectivitat d’un dret o suposi una incitació a la comissió de delictes o la greu vulneració de drets de tercers aquests límits seran legítims. En la resta de casos, els ciutadans tindran el dret a expressar-se encara que el que puguin dir resulti xocant o ofensiu per als altres. No hi ha, en definitiva, el dret a no ser ofès.
Considerem que, per contra, la justícia s’ha situat amb aquesta condemna en una posició extremadament perillosa, com és la de considerar que cal protegir els ciutadans, mitjançant el recurs a penes privatives de llibertat, davant de continguts que els puguin resultar ofensius.
Denunciem la nefasta actuació de tots els poders públics que ha conclòs en aquesta condemna contrària a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i als estàndards internacionals sobre llibertat d’expressió.
Denunciem igualment que més aviat hem assistit a una venjança, a un acte de retaliació per part de les instàncies de l’Estat enfront de continguts que els desagradaven i ofenien.
Per tot això:
Instem al poder legislatiu a reformar el Codi Penal –la darrera modificació del qual va ser rebutjada fins i tot pels relators de l’ONU per l’ambigüitat i generalitat de la seva redacció, permetent acusacions, com en aquest cas, desproporcionades– per adaptar-lo als estàndards internacionals de drets humans.
Aquesta sentència evidencia una vegada més la necessitat que s’emprengui una reforma urgent dels delictes relacionats amb el terrorisme, especialment pel que fa a l’expressió pública de determinades opinions o crítiques, per tal d’evitar que a través d’aquests tipus penals s’acabi criminalitzant la lliure activitat i opinió de persones que res tenen a veure amb aquest tipus d’organitzacions.
Instem el Govern a què les seves actuacions es mantinguin en el marc d’aquests estàndards tant per part del Ministeri de l’Interior –abstenint-se de perseguir continguts culturals o missatges en xarxes socials mancats de perillositat i, menys encara, mitjançant tècniques prospectives–, com de la Fiscalia General de l’Estat, sostenint acusacions i demanant condemnes desproporcionades.
Instem al poder judicial a interpretar les normes espanyoles d’acord amb els textos internacionals sobre drets humans i a tenir en compte, en particular, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
