El Govern ha acordat aquest dimarts atorgar la Creu de Sant Jordi a 29 persones i 24 entitats que han destacat pels seus mèrits i serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el terreny cívic i cultural. Com és habitua en aquesta distinció creada el 1981, un dels màxims reconeixements que concedeix la Generalitat, hi ha una nodrida representació cultural entre les persones i entitats distingides.
Entre les personalitats guardonades hi ha Josep Maria Pou, per la seva llarga carrera artística com a actor i director, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió; Guillem Terribas, fundador de la Llibreria 22 de Girona, distingit pel seu “incansable activisme cultural, que l’ha dut a participar en un ampli repertori d’iniciatives en aquest àmbit”; el pianista Francesc Burrull, per la seva “contribució” a la música catalana com a compositor, intèrpret i arranjador; i Teresa Gimpera, per la seva carrera professional, iniciada com a model publicitària i continuada com actriu, a qui es destaca com a “figura central en la cinematografia catalana”.
Enguany també reben la Creu de Sant Jordi el museòleg Eusebi Casanelles, distingit per “la seva concepció innovadora del projecte museogràfic”, traduïda en la creació del mNACTEC i de la xarxa de museus associats distribuïts arreu del país; l’escriptora Rosa Fabregat, pel conjunt de la seva trajectòria, destacada com “autora d’una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits”; el filòleg Joan Martí Castell, per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia; i Lluís Roura, pel conjunt de la seva obra com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres en la qual “ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l’Empordà”.
El Govern també guardona la filosofa i docent Fina Birulés, per la seva “intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l’obra de Hannah Arendt”; el numismàtic i historiador Miquel Crusafont, per la seva obra d’estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l’antiga Corona catalanoaragonesa; Josep Ildefons Suñol, pel seu “destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social” a través de la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l’art contemporani, i la Fundació Glòria Soler, en l’àmbit de la salut; i a títol pòstum, l’activista cultural i política Maria Pilar Busquet e Medan, “pel seu paper en la recuperació de les institucions araneses i dels símbols d’identitat d’era Val i per la seva defensa dels vincles històrics i culturals amb Catalunya”.
Igualment reben la Creu de Sant Jordi Romà Cuyàs, pel seu “paper rellevant” en els àmbits de la cultura i l’esport; l’historiador Borja de Riquer, per “la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme”; el periodista Josep Cuní, en reconeixement dels seus mèrits com a comunicador, i Montserrat Catalán, exsecretària del president Tarradellas i exdirectora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
A banda, també han estat distingits l’enginyer i directiu d’empreses Ramon Boixadós (president de la Fundació Gala-Salvador Dalí); el polític Joaquim Molins (expresident del Gran Teatre del Liceu); l’esportista de natació sincronitzada Gemma Mengual; el cartògraf Jaume Miranda; el metge Jaume Padrós, la modista Rosa Clarà; l’activista contra el càncer Montserrat Freixer; la metgessa Anna Hospital; els empresaris Víctor Grífols i Miquel Valls; i a títol pòstum el pedagog Xavier Melgarejo i els polítics Carme Chacón i Joaquim Ferrer.
Entre les 24 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi hi ha el Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya “per la seva remarcable funció, en tant que primer festival de cinema fantàstic del món”, i per ser el festival de cinema “amb més prestigi internacional i ressò mediàtic dels que es fan a Catalunya i un dels més importants de l’Estat espanyol”; la Fundació Privada Espai Guinovart, per “l’impuls” donat a la difusió i estudi de l’obra de Josep Guinovart; els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena, que des de 1964 organitza el pessebre vivent, per “la constància en el manteniment de la cultura popular i tradicional”; les Caramelles de Tous, per la “persistència en la conservació” d’aquesta tradició que se celebra des de finals del segle XIX el diumenge de Pasqua Florida; i la Fundació Joan Maragall – Cristianisme i Cultura, per la seva “positiva contribució al diàleg entre la fe cristiana i la cultura”.
També reben la Creu de Sant Jordi el Casino Prado Suburense de Sitges per la tasca desplegada des de fa 140 anys en el foment de la cultura i de les activitats recreatives a la vila; la Llibreria Serret de Vall-de-roures, per “l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana”; l’Associació Centre Cultural El Social de Terrassa, per la tasca cultural i recreativa desplegada des de 1878 a través de les seves distintes seccions; la Societat Recreativa El Retiro de Sitges, entitat que té com a finalitat fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu; l’Elenc Artístic Arbocenc, “per la seva trajectòria més que centenària dedicada a la promoció del teatre”; el Centre Sant Pere Apòstol, per la seva dedicació, des de fa 125 anys, a la integració de les persones, la solidaritat i el foment de projectes col·lectius; i la Fundació ACIS (Agrupació Cultural i Social), per “la gran tasca educativa, social i cultural” desplegada al districte d’Horta – Guinardó.
Com a entitats enguany també s’ha distingit l’Associació Projecte dels Noms; l’Associació de Víctimes de la Talidomida; Caves Llopart; el Club Balonmano Granollers; el Club de Golf Sant Cugat; el Club de Natació Reus Ploms; el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona; l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà; l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró; la Fundació Privada Olga Torres; la Fundació Ramon Noguera, i la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta de Tortosa.
