L’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat Joan Lluís Goas, productor del musical Grease, a dos anys i mig de presó per un delicte d’apropiació indeguda. A més, ha de tornar als seus socis de Butaca Stage (Filmax i Notro) els diners apropiats indegudament, 1.603.139 euros, i indemnitzar-los amb 4.800 euros més. La sentència absolt Goas d’un delicte continuat de falsificació de document mercantil i estafa.
Fa dos anys, el Jutjat Mercantil ja havia condemnat pels mateixos fets el productor català, per a qui l’acusació particular ara demanava sis anys de presó i 7.200 euros d’indemnització.
Manipulació a la baixa de la recaptació
El 2004, Josep Lluís Goas va adquirir els drets de Grease per a Espanya per 86.000 euros. Dos anys després, els va vendre per la mateixa quantitat a la recent creada Butaca Stage, amb ell com a conseller delegat, i participada per Filmax (40%), Notro (40%) i la seva pròpia empresa, Strómboli (20%).
L’obra es va representar de setembre del 2006 a gener del 2008 al Teatre Victòria de Barcelona sota el paraigües d’Strómboli, ja que quan es va signar el contracte Butaca Stage encara s’estava constituint. Així doncs, setmanalment, el Victòria remetia les xifres d’assistència i abonava la recaptació a l’empresa de Goas, que aleshores rebaixava ambdós conceptes al passar comptes amb Butaca Stage i es quedava la diferència de diners, segons la sentència.
Després, Grease es va representar al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid de setembre de 2009 a l’abril del 2010, i Goas va tornar a signar el contracte per a Strómboli malgrat ja ho podia fer amb Butaca Stage, i va repetir el mateix procediment per apropiar-se de part de la recaptació.
Al final, el mateix 2010, es va descobrir el pastís, i Butaca Stage va haver de presentar un concurs de creditors voluntari amb un passiu de 2,5 milions d’euros, malgrat l’obra n’havia recaptat uns 20.
Els arguments de Goas
Quan va ser descobert, el productor va reconèixer el deute davant notari, però durant el judici, al novembre, va intentar rebaixar-lo un 65% amb l’argument que dels pagaments dels teatres s’havien de descomptar els drets d’autor i altres impostos i comissions, mentre que l’acusació defensava que els havia d’assumir Butaca Stage.
A més, Joan Lluís Goas va explicar que, com que la recaptació final no se sabia fins que acabava la temporada, la facturació que havia elaborat era provisional i que la intenció era pagar la diferència. Si no ho va fer, segons ell, va ser perquè va ser denunciat i destituït com a conseller delegat de l’empresa. La seva secretària i cunyada, també denunciada, ha estat absolta perquè no s’ha pogut demostrar que fos conscient de l’engany.
