Alemanya és un dels països on les comunitats catalanes són més actives. Hi ha set casals o centres catalans inscrits al registre de la Generalitat: Munic, Berlín, Hamburg, Colònia, Stuttgart, Frankfurt i Essen. A Colònia, el Centre Cultural Català va fundar-se l’any 1997 amb una prioritat: l’intercanvi entre les cultures catalana i alemanya. Durant 20 anys, Clara Villalonga va ser-ne la presidenta. Amb el relleu a la presidència i a la junta directiva, el Centre Cultural Català de Colònia ha iniciat un nou rumb.

“Estem en un fase de transició, d’aprenentatge i fent experiments per comprovar l’acceptació que té la nostra gent”, assegura Eulàlia Fàbregas (Barcelona, 1975), l’actual vicepresidenta de l’entitat. En aquests primers mesos, la calçotada va tornar a ser l’activitat més concorreguda a Colònia amb la presència de prop de 300 persones. “A la calçotada s’hi apunta tothom! Els del Centre Cultura Català, l’ANC i el CDR i molts alemanys, encuriosits per les nostres costums culinàries”, apunta la vicepresidenta. A Colònia també van gaudir amb una proposta literària i gastronòmica a la vegada amb l’escriptor Martí Gironell i Jean Leon, a més d’un concert de la cantant Alidé Sans.

Una de les prioritats en la gestió del Centre Cultural Català de Colònia serà la cooperació amb casals catalans més propers. “Hem iniciat un projecte de cooperació cultural, en l’àmbit de la música en viu, per programar un cantant o grup musical català que ens sigui econòmicament més viable. I que giri per Colònia, Stuttgart, Frankfurt, Brussel·les i Luxemburg. Alidé Sans ha estat la primera prova pilot i la valorem positivament”, explica Fàbregas. La projecció del Centre és, alhora, fer-se un lloc en el panorama social i cultural de Colònia. “No només col·laborem amb altres casals catalans, sinó que també ho fem amb entitats culturals de la ciutat”.

Les activitats en segell català a Colònia tenen més força quan es fa referència a les tradicions: “Sant Jordi s’adreça més a un públic adult i la castanyada o el cagatió més adreçat als infants”, reconeix la vicepresidenta. Una de les activitats previstes a finals d’aquest any serà un concert solidari a favor de La Marató de TV3. “A Colònia hi estudien molts joves catalans. Comptem amb ells!”, avança.

L’escoleta com a motor

Fins als 25 anys, Eulàlia Fàbregas va viure al barri de Gràcia de Barcelona i des de fa gairebé 20 anys resideix a Alemanya. Quan va ser mare per segona vegada, Fàbregas va picar la porta, per primer cop, al Centre Cultural Català de Colònia. “Volia que els meus fills tinguessin contacte amb el català. Des d’aleshores, amb un grup de pares i mares, vam promoure un seguit de trobades per mantenir les tradicions catalanes a Colònia”, explica.

Així va néixer un dels projectes més consolidats entre la comunitat catalana a la Renània-Westfàlia: l’Escoleta. Un projecte similar al d’altres ciutats d’arreu del món amb la prioritat d’ensenyar la llengua catalana als infants. A Colònia, l’Escoleta és l’activitat per excel·lència del Centre Cultural Català i es porta a terme a l’espai cedit per l’escola AvidaZ. Un cop a la setmana hi ha classes per a adults i dos cops al mes, l’Escoleta, per a infants d’entre 4 i 11 anys, dividits en grups. “La prioritat és que els més petits s’eduquin, també, en català”, diu Fàbregas.

A Colònia, com en altres ciutats alemanys, el procés d’emancipació de Catalunya ha provocat la mobilització dels catalans residents a la Renània-Westfàlia. “L’activisme polític el gestionen, sobretot, l’Assemblea Nacional Catalana i el CDR”, subratlla la vicepresidenta. Alemanya és un dels països d’arreu del món que proliferen més els actes de suport als presos polítics i exiliats impulsats per les pròpies comunitats catalanes.

 

Article publicat a Exterior.cat