Cinemes Verdi: 100 anys marcant vides

Que un comerç de proximitat superi el segle de vida ja és, per si sol, una petita proesa. I la gesta és encara més notable quan es tracta d’una sala de cinema, en un context en què moltes sales independents han abaixat la persiana. Els cinemes Verdi de Barcelona han fet 100 anys aquest febrer i han sabut mantenir l’esperit de barri mentre es consolidaven com una de les sales de referència de la ciutat.

Pels Verdi han desfilat estrelles com Richard Gere, Meg Ryan, Terry Gilliam o Ralph Fiennes, s’hi han estrenat títols com Roma o Casa en flames i s’hi han celebrat festivals com el BCN Film Fest. Però els Verdi són també els cinemes de confiança de la Rosa, veïna de Gràcia que hi va un cop per setmana; la sala on el pare d’en Jordi el portava de petit i on ell ara porta els fills; o el lloc on la Mariona es va enamorar del setè art i va decidir que estudiaria comunicació audiovisual. “Tot els ho devem als Verdi-addictes”, expressava la setmana passada Enric Pérez, propietari dels cinemes durant gairebé quaranta anys.

L’aniversari oficial va ser dimarts 10 de febrer i els cinemes es van vestir de gala per projectar, per primer cop, La vida és Verdi, el film que la directora gracienca Berta García Lacht ha creat per a l’ocasió. També es va presentar el llibre Cines Verdi 100. 1926-2026, que recull 300 fotografies que repassen la història del cinema a Gràcia i inclou textos d’Enric Pérez, Paz Recolons i Josep Maria Contel.

Contel, historiador i director del Taller d’Història de Gràcia, explica a Línia Gràcia que els Verdi són els cinemes de la seva vida: “Aquest cinema l’he viscut des de petit. Recordo que les dues noves sales eren una lleteria amb vaques on, amb 7 anys, anava a comprar la llet”. Ja des de la infància, l’historiador nascut al carrer Verdi ha estat sempre vinculat als cinemes: primer quan el seu pare el portava a veure pel·lícules i després com a fotògraf oficial. “Poder deixar un testimoni de la seva història, que he viscut tan de prop, és una gran feina i una gran il·lusió. Mira que he fet llibres, però mai hauria pensat que aquest m’ompliria tant de joia”, relata amb un punt d’emoció.

Història dels Verdi

Per parlar dels orígens dels Verdi, l’historiador es remunta al novembre de 1889, quan el Foment Protector de la Vila de Gràcia va demanar el permís per construir un cobert a la finca del carrer Ample 32, avui carrer Verdi. Al jardí de la finca s’hi va aixecar un petit teatre batejat com a Moratín. “L’any 1911 ja hi ha projeccions de cine, tal com recull una revista, i als anys 30 l’espai canvia de nom a Ateneo, després Trébol i finalment pren la nomenclatura definitiva: Verdi”, explica Contel.

Tot i que fa 100 anys que funciona com a cinema, no sempre ha projectat pel·lícules. Durant la Guerra Civil, el 1938, es va habilitar com a menjador per als infants de Gràcia, i posteriorment la Falange va confiscar la sala per tornar-hi a instal·lar un menjador infantil. “Després d’aquest dolorós parèntesi, els Verdi van tornar a obrir com a cinema l’any 1944”, puntualitza l’historiador. A partir d’aquí, es van consolidar com “un cinema de reestrena de tercera o quarta categoria”. La gran reforma dels anys 60, pensada per fer front a la irrupció de la televisió, i l’ampliació de l’oferta cinematogràfica i del nombre de sales durant els 80 i 90 van ser decisives per garantir-ne la continuïtat.

El pas de cinema de barri a multisala va arribar amb Enric Pérez a la direcció. Va impulsar la conversió d’un local del carrer Torrijos en noves sales i el 1995 es van inaugurar les quatre del Verdi Park. El complex passava així a tenir nou sales. L’actual direcció, en mans de la distribuïdora A Contracorriente Films, preveu incorporar dues sales més amb 200 butaques noves. L’ampliació ocuparà el supermercat del costat i la previsió és d’inaugurar-les a la tardor. “És una casualitat bonica que en aquest moment del centenari tanquem el supermercat per ampliar les sales”, apunta Paz Recolons, responsables dels cinemes.

Apropar el cinema als més petits

Què passarà els pròxims anys amb els cinemes Verdi? Recolons ho té clar. A banda de mantenir el bon moment actual, ara que omplen totes les sales, defensa que cal reforçar l’aposta per apropar el cinema als infants: “Han de descobrir que l’experiència de venir al cinema és diferent de mirar una pel·lícula a casa. Aquí desconnectes i tots els sentits estan posats a la pel·lícula. La fortalesa del cinema és l’experiència i l’hem de contagiar als infants i els joves”, afirma. Amb noves generacions d’amants del cinema, augura que els Verdi encara tenen molta història per endavant.

Contel recorre al futbol per reforçar el seu punt de vista: “No és el mateix veure un partit del Barça per televisió, encara que vegis les jugades en primeríssim pla, que viure’l al camp amb 100.000 espectadors. Al cinema passa el mateix”. I afegeix: “Els Verdi tenen aquesta continuïtat de gent que vol venir a fer vida social i compartir un espai fosc on li expliquen una història”.

Els cinemes Verdi són avui un referent a Barcelona. No només ho diuen els experts, que els han arribat a definir com “la catedral del cinema”, sinó també la gent del barri: “Vinc sempre que puc. És un espai que trobaríem a faltar si no existís i crec que és un referent per a tothom. Forma part de l’ADN de la ciutat”, explicava la setmana passada una espectadora a la sortida d’una sessió matinal.