La cònsol de Mèxic a Barcelona, Claudia Pavlovic, durant la seva intervenció a l’Ateneu Barcelonès [foto: Quim Miró].
En nom de la Institució de les Lletres Catalanes, la seva directora Izaskun Arretxe no va poder assistir a l’acte per motius personals, però en el seu torn, Míriam Romeu va llegir les paraules d’Arretxe: “Tenim el deure de recordar els nostres autors exiliats, han mantingut la baula de la cultura i la literatura”, va subratllar. “De Xirau, agraïm-li la seva contribució literària. Llegim-lo, és la millor manera d’homenatjar la nostra literatura”.
La cònsol de Mèxic a Barcelona, Claudia Pavlovic, va recordar que “Mèxic va acollir una munió d’exiliats, majoritàriament artistes, que fugien de la guerra. Mèxic va adoptar-los i es va empoderar de coneixement”. Prova d’això és el testimoni de Xirau, a qui va qualificar de “referent” pel seu llegat en l’àmbit universitari i literari.
Lleïr Daban qualifica Xirau de “figura clau de l’exili republicà català a Mèxic”
El delegat del Govern a Mèxic i l’Amèrica Central, Lleïr Daban, va qualificar Xirau de “figura clau de l’exili republicà català a Mèxic” i va lamentar que “no sempre ha tingut el reconeixement necessari a la seva pàtria d’origen, Catalunya”. No és l’únic cas. Daban va citar Remedios Varo, Vicente Rojo o Maruxa Vilalta. Per això, “aquest homenatge cabdal per reivindicar la figura de Xirau i per contribuir a què la seva vida i la seva obra siguin conegudes i reconegudes a la seva pàtria d’origen”, va reblar el delegat.
En l’acte també van intervenir l’escriptor mexicà Juan Villoro, els catedràtics Conrad Vilanou i Joan Vallès Xirau, a més dels acadèmics Roger Bartra i Adolfo Castañón, i el professor mexicà Jorge Enrique Linares.
El delegat del Govern a Mèxic i l’Amèrica Central, Lleïr Daban, intervenint telemàticament [foto: Quim Miró / Exterior].
Qui era Ramon Xirau?
Nascut a Barcelona, Xirau s’exilià a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil. Doctor en Filosofia per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, va ser professor en aquesta universitat, on destacà com a historiador de la filosofia i com a especialista en existencialisme, mística i en la relació entre filosofia i poesia. A més, va ser fundador i director de la revista Diálogos.
Com a poeta, Xirau es formà sota el mestratge d’Agustí Bartra, i va escriure tota la seva obra –nou poemaris– en català, amb títols com Les platges (1974), Graons (1979) o Indrets del temps (1999). Pertany a la generació de Jordi Sarsanedas, Vicent Andrés Estellés i Manuel Duran. La seva poesia pot ser qualificada com una gran reflexió sobre el sentit de la presència. La ironia, la mitologia clàssica, la pintura o la música recorren els motius de molts dels seus poemes, sempre vertebrats, però, entorn d’una poètica de l’espai.
Xirau va rebre nombrosos reconeixements al llarg de la seva vida, com el Doctorat Honoris Causa per la UNAM i per la UAB (1984), la Légion d’Honneur (1990), la Creu de Sant Jordi (1997) o la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, alhora que va ingressar a el Col·legi Nacional i a l’Acadèmia Mexicana de la Llengua, les dues institucions acadèmiques més prestigioses de Mèxic.
Article publicat a Exterior.cat.
