El projecte Vogadors/Architectural rowers, de Jordi Badia i Félix Arranz, ha estat escollit per representar Catalunya i les Illes Balears en la 13a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, del 29 d’agost al 25 de novembre, cosa que faran per primer cop. Així ho ha determinat unànimement el jurat del concurs impulsat per l’Institut Ramon Llull (IRL), el veredicte del qual es va fer públic aquest dimecres. El projecte de Badia i Arranz ha estat escollida entre els cinc finalistes seleccionats el passat 9 de gener d’un total de 45.
En la presentació del projecte guanyador, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar que la presència a la Biennal d’Arquitectura expressa el “compromís” de la cultura catalana amb l’arquitectura i la seva visibilitat internacional. “L’arquitectura és una expressió genuïna de la cultura catalana. Internacionalitzar no és una expressió estètica, sinó que és l’expressió profunda de la necessitat que els nostres sectors es relacionin amb els escenaris internacionals”, va assegurar.
Per la seva banda, el director de l’IRL, Vicenç Villatoro, va destacar que aquest és un projecte “emblemàtic” per a l’Institut, ja que “recull alguns dels seus objectius essencials mantenint la tenacitat en la presència en escenaris internacionals ben il·luminats”.
El projecte
Vogadors/Architectural rowers destaca la importància d’una arquitectura austera basada en el respecte a l’entorn i als usuaris. Per desenvolupar-ho, Jordi Badia i Félix Arranz empraran vuit obres arquitectòniques ja existents, tant d’obra pública com privada, però amb un “pes inevitable” de l’habitatge, de despatxos catalans i balears.
A partir d’aquestes obres, l’objectiu és mostrar que aquesta arquitectura no és una resposta automàtica a la crisi actual, sinó una tendència cultural i estètica que entronca amb la tradició intel·lectual, tècnica i social de l’arquitectura catalana i balear.
Badia i Arranz dedicaran una part de l’exposició a mostrar la connexió d’aquesta arquitectura amb les tendències internacionals que ja advertien els excessos d’alguns tipus d’arquitectures dels darrers anys, i que ara han estat reconegudes a la sensibilitat contemporània fruit de l’actual crisi econòmica i ecològica.
