Espai del pavelló català a Venècia on s’exposen les estàtues (foto: Àlex Recolons / ACN).
El pavelló de Catalunya per a la 58a edició de la Biennal de Venècia, on participa des de 2009, presenta l’exposició Catalonia in Venice – To Lose Your Head (Idols), comissariada per Pedro Azara, que reflexiona des de la teoria de l’art i l’estètica sobre la particular i intensa relació de l’ésser humà amb les estàtues jugant amb el doble sentit de l’expressió “perdre el cap”.
A banda de l’exposició, que mostra 15 estàtues adorades o vandalitzades arreu de Catalunya, el projecte català acull també una performance de l’actor teatral Marcel Borràs i un audiovisual de l’arquitecte i cineasta Albert García-Alzórriz filmat al dipòsit d’escultures retirades de la Via Favència de Barcelona. “Participar a la Biennal és un somni; i fer-ho amb un projecte transversal i universal com el que presentem encara més”, destaca la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé.
El pavelló català, que enguany compta amb un pressupost de 480.000 euros, s’inaugura aquest divendres i es podrà visitar fins el 24 de novembre als Cantieri Navali de l’Illa de San Pietro de Venècia. Com en anteriors edicions, està inclòs als anomenats Eventi Colaterali, la sèrie de propostes complementàries a les exposicions internacionals i als pavellons nacionals.
La relació dels humans amb les estàtues
El projecte català es distribueix en tres espais. Tot just entrar hi ha una gran pantalla on es pot veure l’audiovisual de l’arquitecte Albert García-Alzórriz, d’una mitja hora de durada, que de manera ficcionada aborda també la relació entre els éssers humans i les estàtues. La resta de l’espai es divideix en dos amb una cortina: a l’esquerra hi ha exposades les quatre obres originals que s’han portat a Venècia, i a la dreta tota la documentació dels 15 monuments amb fotografies, vídeos i plafons explicatius.
Les quatre peces originals que es poden veure al pavelló, són: Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; Monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, del dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; Record d’un malson (1991), de Joan Brossa, del Museu de la Història de la Immigració a Catalunya, i Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, al Passeig de Sant Joan de Barcelona.
Pel que fa a la quinzena d’obres documentades, hi ha monuments d’arreu de Catalunya, com el dedicat a Camarón de la Isla al barri de la Mina; El xut, al Camp Nou, que es va convertir de manera espontània en un lloc de dol per la mort de Johan Cruyff el 2016, o l’escultura de Josep Clarà que hi havia a l’antic Monument als caiguts de l’avinguda Diagonal, que al llarg dels anys ha estat víctima de diversos atacs, entre d’altres.
Per a Pedro Azara, l’objectiu de la mostra és analitzar “un fenomen curiós i universal” com és la relació entre els humans i les estàtues. El comissari de l’exposició deixa clar que hi ha suficients exemples per afirmar que les estàtues “no són éssers inerts perquè influeixen en les reaccions humanes”, fent que en unes ocasions se les idolatri i en altres se les ataqui.
L’audiovisual i l’exposició del pavelló es complementaren amb una performance de l’actor i director teatral Marcel Borràs, que es representarà tres dies als carrers dels voltants del pavelló, i, la part final, al seu interior. Es tracta d’una recreació teatralitzada on la quietista Marta Aguilar pren la forma de diferents estàtues que al llarg dels anys han estat víctimes d’atacs o objectes d’adoració a Catalunya. La performance, conduïda i presentada pels mateixos Borràs i Azara, contextualitza les diferents escultures que es representen i convida els espectadors a participar reproduint els actes d’adoració o els atacs soferts.
Amb la idea d’interpel·lar els visitants, al final del pavelló s’ha instal·lat una màquina expenedora, creada també per Marcel Borràs, on es poden adquirir flors, ous, pintura o espelmes per actuar a l’entorn de les escultures.
Finalment, l’IRL ha editat un llibre expressament per a l’ocasió on diferents artistes reflexionen al votant de les relació d’amor-odi existent entre els humans i les estàtues.
Participació cabdal
En declaracions a l’ACN, Iolanda Batallé destaca que, per a l’Institut Ramon Llull, tenir presència a la Biennal “és cabdal”, perquè permet donar visibilitat a artistes catalans i internacionalitzar la seva obra.
Batallé també posat en valor el fet que, més enllà de comptar amb pavelló propi, Catalunya té una destacada presència a l’esdeveniment. Per exemple, recorda que enguany el pavelló de l’Uruguai és obra de Yamandú Canosa, un artista resident a Barcelona des de fa 40 anys, i està comissariat pel català David Armengol.
