Carme Arenas, durant la roda de premsa [foto: Maria Pratdesaba / ACN].
Per la seva part, l’actual junta del PEN Català (presidida per Laura Huerga) ha acordat per unanimitat recórrer la sentència davant l’Audiència Provincial de Girona per donar continuïtat a les accions empreses en el seu moment per l’anterior junta (amb Àngels Gregori en la presidència). En aquest sentit, assenyala que del contingut de la sentència “es desprenen aspectes que donen la raó al que defensava el PEN Català i, per tant, cal seguir defensant-los”.
El 2018, la nova junta del PEN Català encapçalada per Gregori va detectar presumptes moviments econòmics irregulars que s’haurien produït quan Arenas va ostentar els càrrecs de de presidenta (2010-2018) i secretària general de l’entitat (2002-2010), i va iniciar una auditoria interna per esclarir els fets.
L’informe econòmic va concloure que s’havien tret 280.000 euros sense justificació durant els deu darrers anys i es va atribuir la responsabilitat dels fets a Arenas. Aleshores, l’entitat va celebrar una assemblea extraordinària on els socis van donar llum verda a emprendre una acció de responsabilitat contra Arenas “pel rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació”.
La junta va quantificar que la xifra total que sortia en comptabilitat cobrada per Arenas era de 657.374 euros, però que se li hauria de restar allò que va ser correctament abonat i aprovat per la junta, que pujava a 247.200 euros. A partir d’aquí, els socis van acordar reclamar a l’expresidenta la diferència entre aquestes dues quantitats, que era de 373.000 euros. Amb la demanda, però, la junta va elevar la xifra a 597.896,35 euros.
Demanda desestimada
Quatre anys després, el Jutjat de Sant Feliu de Guíxols ha desestimat íntegrament la demanda presentada contra Carme Arenas i ha imposat el pagament de les costes al PEN, tal com va exposar aquest dimecres l’expresidenta. Les proves pericials, segons va explica el seu advocat, Joaquim Badia, han desmentit que utilitzés diners de l’entitat per serveis inexistents o que aquests no estiguessin justificats.
Badia va afirmar que l’informe econòmic que la junta va elaborar estava “manipulat” i que es van ocultar documents i rebuts “per confondre el jutge”. Aquest informe, segons ell, només va servir per convèncer els membres de l’assemblea de cara a denunciar a Arenas, però no es va acabar presentant al jutge.
Carme Arenas va dir que el PEN “té tot el dret a apel·lar”. “El que no pot fer-ho és sense el consentiment de l’assemblea, sabem que hi ha molta gent de dins que no té la informació que ha de tenir, s’ha d’informar degudament els socis”, va apuntar. Sobre el comunicat de l’entitat on anunciava que recorreria la sentència, l’expresidenta va afirmar que el text “és tendenciós” i que es basa en “mitges veritats”.
“Com a sòcia del PEN em sento maltractada, perquè si una cosa sabem fer els socis és llegir i entendre, no cal que ens ho masteguin i ho manipulin”, va denunciar.
Arenas nega haver deixat “cap forat” econòmic
Carme Arenas va comparèixer després de quatre anys de silenci tot assegurant que la junta no li va donar oportunitats per explicar-se, sinó que la va vetar “a tot arreu”. “No se’m va deixar parlar, i això en una entitat que defensa la llibertat d’expressió és més que irònic, pervers”, va remarcar.
En la roda de prems de dimecres, l’expresidenta va voler donar les explicacions pertinents i va subratllar que durant el seu mandat no hi va haver “cap forat” ni cap “comptabilitat negativa”, i que tampoc va cobrar res del PEN que abans no hagués autoritzat amb la junta. Arenas també va criticar que la junta que la va denunciar va “escatimar informació als socis” i que al llarg del procés judicial no va facilitar la documentació requerida pel jutge.
Preguntada pels motius de les acusacions, va apuntar que podria ser “la por” de la junta de quedar-se sense diners. “Durant els nou anys que Arenas va ser presidenta tots els exercicis van tenir superàvit, mentre que el primer de Gregori es va tancar amb pèrdues”, va apuntar l’advocat.
Per tot això, Arenas ha posat sobre la taula la possibilitat de denunciar per difamació les persones que van impulsar la demanda. “No denunciaria al PEN, sinó a les persones que han mentit si no surten i tenen la valentia d’explicar-se”, va dir referint-se de forma explícita a Àngels Gregori, qui la va rellevar en la presidència del PEN; Jaume Sobirana, el seu vicepresident, i Gemma Rodríguez, que n’era la tresorera.
El PEN Català reclama 373.000 euros a l’expresidenta Carme Arenas