La nau central de l’antic recinte fabril de Can Batlló serà la seu de l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona, el qual permetrà unificar els 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies, i milers de documents gràfics i cartogràfics, actualment dispersos en 21 centres d’arxius i en dependències municipals. Es calcula que el nou edifici tindrà una capacitat de creixement com a mínim per als propers 30 anys. La previsió és que entri en funcionament el 2022.
El pressupost per a la construcció del nou equipament és d’uns 47 milions d’euros, 9,1 milions per al que seria pròpiament l’Arxiu, i 37,7 per a la rehabilitació de la nau central, que és l’únic element del conjunt de Can Batlló catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.
L’edifici comptarà amb una superfície útil aproximada de 17.000 metres quadrats sobre una superfície total de 21.000 construïts. L’Arxiu de la Ciutat es dividirà en dues àrees, la pública i la interna. La primera estarà formada per l’espai d’informació i acollida; l’espai de consulta de documentació; i l’espai de difusió (amb sales expositives, auditori, sala polivalent i aules didàctiques). Per la seva part, l’àrea interna comptarà amb espai de conservació de documents; espai d’ingrés; espai de tractament; espai de direcció i administració, i espai de serveis i logística.
L’Ajuntament de Barcelona destaca que la construcció de l’Arxiu suposarà un estalvi econòmic, ja que es racionalitzaran espais i serveis.
De moment, la Comissió de Govern ja ha encarregat a l’empresa municipal BIMSA la licitació de l’avantprojecte i el projecte bàsic. Es preveu que a finals de l’actual mandat s’aprovi definitivament el projecte, que es vol compartir amb el veïnat i les diferents associacions perquè sigui una iniciativa participada.
La creació de l’Arxiu de la Ciutat a Can Batlló, persegueix els següents objectius:
- Reunir en un únic equipament tots els fons i col·leccions documentals actualment dispersos en diversos centres.
- Esdevenir un centre de referència a nivell internacional que aposta per la innovació metodològica i la qualitat dels programes i serveis als usuaris.
- Concentrar en un únic edifici els serveis que s’ofereixen amb l’objectiu de ser més eficaços i reforçar la imatge de Barcelona com a ciutat dels arxius i del patrimoni fotogràfic i audiovisual.
- Oferir una nova línia expositiva per divulgar el patrimoni fotogràfic documental i artístic i audiovisual dels barris de la ciutat
- Evitar els riscos de pèrdua d’informació, de litigis per manca de proves documentals i la pèrdua de patrimoni històric.
- Protegir la documentació municipal amb valor patrimonial i garantir les mesures de seguretat de la documentació confidencial.
- Contribuir des del patrimoni documental a enfortir la memòria històrica i la consciència d’una ciutadania crítica per a l’enriquiment cultural col·lectiu de la ciutat.
Manca d’espai arxivístic
L’Ajuntament explica que els centres d’arxiu de Barcelona pateixen una falta d’espai per a l’ingrés de documentació, tant de naturalesa municipal com privada, i necessiten una millora de les condicions de seguretat i conservació de les instal·lacions. Al llarg dels anys s’han efectuat actuacions aïllades per solucionar els problemes d’espai, provocant que alguns centres hagin hagut d’externalitzar la documentació municipal a empreses de custòdia externa.
Actualment, Barcelona compta amb una xarxa arxivística formada per 21 centres amb diferents característiques i volum documental: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona; l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona; els arxius municipals dels districtes, i els arxius centrals de les àrees o sectors, organismes autònoms, empreses o altres ens municipals.
Part d’alguns arxius de les àrees centrals i de districte es troben fora de Barcelona, en locals d’Òdena i de Sant Sadurní d’Anoia. Igualment, una part de l’Arxiu Central de Cultura i de l’Arxiu Històric de la Ciutat es conserven en una nau de la Zona Franca, també per la manca d’espai de les seves seus.
El personal fix dels centres d’arxiu està format per 88 persones, a més d’altres professionals que formen part dels serveis externalitzats. En total, l’àrea arxivística municipal compta amb una plantilla de treballadors (entre fixos, temporals i puntuals) de 146 persones.
