Nou mesos després d’accedir al càrrec, Esperança Camps ha dimitit com a consellera de Transparència, Participació i Cultura de les Illes Balears per la manca de suport i de confiança del partit que la va proposar, Més per Menorca, i dels alts càrrecs de la Conselleria. A aquests últims els acusa de tenir actituds infantils, de manca de compromís i d’hipocresia, entre d’altres. La decisió arriba després de setmanes de crítiques a la seva gestió.
“Deix el Govern de les Illes Balears perquè s’ha trencat un dels que per mi és un valor fonamental en les relacions humanes, també en les relacions polítiques: la confiança”, assegurava dolguda la periodista i escriptora en la roda de premsa celebrada el passat divendres per explicar els motius de la seva renúncia.
“En els moments de crisi, d’atzucacs, de dificultats, no he trobat el suport i l’estaló que [Més per Menorca] em van prometre i que hauria necessitat per continuar endavant front els comentaris, les filtracions, les falsedats, les mitges veritats que han sortit publicats en diferents mitjans de comunicació”, afegia. Un suport que no va rebre “mai” fins que no va posar-los la carta de dimissió damunt la taula el passat 25 de març.
En el seu comiat, Esperança Camps va dedicar dures paraules cap als seus directors generals. “Comprovar la deslleialtat de les persones amb les quals he de treballar cada dia i colze a colze és un camí que no té tornada. La deslleialtat de persones que esbomben i escampen rumors fora de la Conselleria és difícil de digerir per molt gros que es tengui el fetge. És duríssim veure com determinades persones del teu equip actuen d’una manera irresponsable i lleugera, sense ser del tot conscients del que significa governar”, va lamentar.
Segons ella, alguns alts càrrecs de la Conselleria han mostrat un “victimisme malaltís”, i han preferit “descarregar-se” de responsabilitat i acusar Camps “d’ineficaç”, va assegurar. “Hi ha qui no té clar que un càrrec polític ha de servir la ciutadania i no al seu partit”, va etzibar.
I reblava: “Quan tot això passa, i la consellera no té la potestat de prendre mesures contra els directors generals que tenen aquest comportament, perquè el partit que l’ha nomenada no li ho permet, és el moment de marxar”.
