Calella ha agafat el relleu de Barcelona com a Capital de la Sardana. El passat dissabte va tenir lloc l’acte de proclamació, que a causa de la pluja es va haver de traslladar a la Fàbrica Llobet-Guri, i que van seguir prop d’un miler de persones segons l’organització.
Durant l’acte, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar “la fortalesa del moviment sardanista en nombre i vitalitat”. Posteriorment, i al llarg de tot el cap de setmana, la població va acollir nombroses activitats relacionades amb el món sardanístic, entre les quals destaca la presentació de la Cobla Calella Capital de la Sardana, dirigida per Francesc Cassú, que va estrenar sis sardanes.
Calella és la tercera població en lluir el títol de Capital de la Sardana després d’Arenys de Munt (2013) i Barcelona (2014). El 2016 Mollerussa n’agafarà el relleu.
Premis Capital de la Sardana 2015
En l’acte d’obertura de dissabte també es van donar a conèixer els Premis Capital de la Sardana, que es lliuraran el 20 de novembre. Els guardons reconeixen la feina de persones i entitats que han treballat en favor de la sardana i la dansa catalana i s’atorguen en dues categories: les Medalles al Mèrit i els Premis de la Sardana. Els guanyadors d’enguany, són:
- Medalla al Mèrit Sardanista: Víctor Cibran i Climent, per la feina realitzada en el món de les colles, amb la creació de la colla Iris, de la qual va ser-ne el capdanser; per la seva activitat durant 30 anys a la junta de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS), de la qual n’és secretari i director-redactor de la revista Unió; per la seva activitat en l’ensenyament de sardanes, i per la difusió que ha fet de la dansa en programes de ràdio a Cadena 13 i RAC1.
- Medalla al Mèrit Musical: Jaume Vilà i Figueras, per la seva tasca com a instrumentista, professor de la tenora i actualització de material didàctic; per la seva col·laboració durant 30 anys amb la UPC en la recerca de l’acústica i la millora tècnica de l’instrument, i per la difusió que n’ha fet en conferències i congressos a científics d’arreu del món.
- Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana: Antonio Jaén Molina, per la seva activitat com a dansaire d’esbart des dels 5 anys; director des del 1990 de l’esbart Fontcoberta, on va crear un esbart infantil; organitzador i director de les 20 edicions del Festival Folklòric de Banyoles, i pel muntatge de diversos espectacles de dansa de creació pròpia.
- Premi a la dedicació: Ghislaine Busquet, per la seva tasca a favor de la sardana, primer a Morellàs i després a Ceret, on ha realitzat cursets d’ensenyament, ha creat i és la responsable de les colles alevina i infantil i també membre de la junta des de fa més de deu anys; des del 2005 és la responsable del Festival de la sardana de Ceret. Robert Miralles i Gutiérrez, per la seva activitat sardanista a Reus, on va fundar la colla Roques Montserratines, va ser cofundador del Patronat Sardanista de Reus, monitor en escoles i associacions, redactor d’articles i organitzador de trobades sardanistes al mas Tretze Emes. Carles Pous i Puig, per la seva implicació en l’activitat sardanista de l’Escala, el membre més antic de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu que, entre altres, va instaurar l’aplec de l’Escala, i els cursets de sardanes; va contribuir a la refundació de la cobla La Principal de l’Escala i a les trobades infantils de les comarques gironines; i ha format part de la producció de diversos programes sardanistes des de la fundació de Ràdio l’Escala.
- Premi a la continuïtat: Pels seus 75 anys, a l’Aplec del Mercat del Ram de Vic, el Concurs de Girona i el Concurs d’Olot. I pels seus 50 anys, a l’Aplec l’Hospitalet Bellvitge, el Concurs de Bellvís, la colla sardanista Font de Valldans de Ponts, la colla sardanista Maig de Barcelona i la colla sardanista Verge del Miracle de Balaguer.
- Premi a la promoció i difusió: Josep M. Casasús i Guri, per la publicació dels articles divulgatius sobre la sardana als diaris Ara i El Punt Avui. RecorDansa, espectacle del grup Sardanista Agramunt, la Cobla Jovenívola d’Agramunt i el Grup Escènic Agramuntí, que a través de la música i dansa escenifiquen els 300 darrers anys del país.
