L’Ajuntament de Barcelona ha presentat Fem Cultura!, un pla per implementar noves polítiques públiques per reconèixer i eixamplar els drets culturals a la ciutat. El projecte inclou nou mesures i 100 accions específiques a desplegar fins al 2023, quan finalitza el mandat de l’actual govern municipal.
La inversió prevista és de 68,7 milions d’euros: 42,5 provenen de programes ordinaris de l’Institut de Cultura de Barcelona; 17,1 milions són de pressupost extraordinari per implementar el pla, i 9,1 són de pressupost d’inversió per a nous equipaments.
La voluntat és dotar la ciutat d’una política cultural fonamentada en els drets culturals i que tingui com a consideracions centrals aspectes com l’accés, les pràctiques culturals, la innovació, la governança democràtica, el reconeixement de la diversitat, la creativitat, la producció cultural i l’enfortiment comunitari amb la ciutadania i els agents sectorials.
El pla també pretén obrir camí cap a un reconeixement formal dels drets culturals a escala internacional des de la pràctica municipalista, amb voluntat de crear discurs i fomentar l’aparició d’iniciatives similars.
Els àmbits d’actuació i els respectius objectius, són:
- Cultura als barris i acció comunitària – Enfortir la cohesió social a través del reconeixement del dret a les pràctiques culturals i l’impuls de l’acció comunitària als barris de Barcelona.
- Cultura de base i sectors culturals – Impulsar el dret a la creació i a la producció cultural en unes condicions de dignitat sociolaboral per a les persones treballadores de la cultura, mirant de mitigar la precarietat estructural, donant suport als processos de creació, impulsant noves vies de relació entre agents i garantint l’accés a un ventall més ampli de ciutadania.
- Cultures populars – Enfortir i consolidar el dret a les pràctiques culturals populars i tradicionals, i incorporar nous vectors que fomentin la diversitat, la interculturalitat, la participació ciutadana i la innovació.
- Cultura i educació – Avançar en el dret a les pràctiques culturals i a l’educació artística al llarg de la vida de la ciutadania a través de la creació d’una política pública transversal entre els àmbits cultural i educatiu.
- Cultura feminista – Incloure la perspectiva de gènere en les polítiques culturals de Barcelona; avançar en el dret a la participació equitativa i a la representació diversa d’identitats culturals des de la perspectiva feminista, aplicant la perspectiva de gènere a tots els àmbits de les polítiques culturals de la ciutat.
- Cultura i espai públic – Impulsar accions sostenibles per garantir el dret a la ciutat; impulsar l’espai públic com un dels escenaris principals de la vida cultural de la ciutat, tot garantint el dret a la ciutat i a la participació cultural de forma sostenible.
- Innovació cultural i drets digitals – Impulsar els drets digitals a partir dels usos de les noves tecnologies com a àmbit fonamental per garantir el dret a la participació, la transparència i l’accés a continguts culturals.
- Museus i el patrimoni cultural de la ciutat – Reforçar els grans equipaments museístics i patrimonials de la ciutat com a espais de referència en l’articulació i la promoció del conjunt de drets culturals, i impulsar en les seves estratègies noves dinàmiques a l’entorn de l’accés, la creació, l’acció comunitària i els lligams territorials.
- Biblioteques – Impulsar el dret a la lectura, al coneixement, a l’accés a la informació i l’ús de tecnologies a través la xarxa de Biblioteques de Barcelona com a espais fonamentals en la promoció de la cohesió social i del desenvolupament de les persones en igualtat d’oportunitats des de l’exercici dels drets culturals.
Els programes i polítiques impulsats per el pla es despleguen al llarg de cinc qüestions estratègiques:
- Fomentar l’accés a les programacions culturals en condicions d’igualtat, sense discriminació de classe, origen o gènere.
- Enfortir i impulsar als creadors i les creadores de la ciutat per desenvolupar i impulsar la seva carrera en condicions dignes.
- Reconèixer el paper de la ciutadania com a agent cultural i el seu dret a la autorepresentació i a la participació en la vida cultural a la ciutat.
- Reforçament del paper articulador de la cultura en el capital social de la ciutadania cultural activa, lliure i participativa.
- Propiciar marcs oberts per participar en la presa de decisions de la vida cultural de la ciutat des d’una perspectiva pública, publicoprivada i publicocomunitària (Consell de la Cultura).
Entre el centenar de mesures proposades hi ha la gratuïtat dels museus per a la visita de les col·leccions permanents; la moneda REC (Recurs Econòmic Ciutadà) per participar en activitats culturals; la implementació de la sisena hora per a activitats artístiques en l’àmbit educatiu; el projecte cultural Casa de l’Aigua per a la creació i la producció artística en l’àmbit musical i tecnològic; la posada en marxa de la Casa de la Música, i l’impuls del programa Baixos de Protecció Oficial per a usos culturals.
També s’aposta pel reforç de programes ja existents com ara el Barcelona Districte Cultural, En Residència, el Programa d’acció lectora de biblioteques, o les residències artístiques i científiques, i per l’impuls de noves iniciatives que donin protagonisme als creadors i creadores, com ara la Biennal d’Art Manifesta 2024 o el nou programa de beques.
El pla contempla una sèrie de principis que formen part del gruix de línies, programes i accions: foment de la interculturalitat; perspectiva feminista; transparència; transversalitat; descentralització i noves centralitats; cultura metropolitana, i sostenibilitat.
En la presentació del projecte, celebrada dimecres, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va destacar que el pla “no és un bolet, ni una improvisació ni que s’hagi pensat en poques setmanes, sinó una feina d’anys que s’ha accentuat en els darrers mesos i que la pandèmia ha confirmat que aquest és el camí i que s’ha de considerar la cultura com un dret”.
Colau va ressaltar que es tracta d’un pla “ambició per a dos anys, però que mira més enllà”, amb 100 mesures que suposen un “punt d’inflexió” per tal de “reorientar les polítiques culturals de la ciutat”.
