El Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca ha suspès l’execució provisional de la sentència que ordenava al Museu Nacional d’Art de Catalunya retornar les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena al seu lloc d’origen.

La magistrada argumenta que la fragilitat dels murals els fa “especialment vulnerables” al desmuntatge, transport i muntatge posterior. “En cas de patir algun tipus de deteriorament resultaria d’extrema dificultat la seva reparació, tenint en compte l’estat de les pintures, o la seva compensació econòmica, en tractar-se d’una obra romànica d’incalculable valor”, assenyala.

A banda, la resolució també remarca que el Govern de l’Aragó no ha acreditat la finalització de les obres de restauració de sala capitular ni la instal·lació d’un sistema de climatització, treballs que han d’estar acabats abans d’acollir les pintures. “El risc de deteriorament de les pintures és manifest”, diu al respecte.

El MNAC havia recorregut l’execució cautelar de la sentència al·legant que els riscos eren “extremadament alts” i que les pintures podrien quedar “irremeiablement danyades”, i aportava diversos informes científics que desaconsellaven el trasllat, els quals han estat tinguts en compte en la resolució.

Història de les pintures de Sixena

Les pintures murals de la sala capitular van deixar de ser-ho el 1936, després d’haver patit les conseqüències de l’incendi que va devastar el monestir de Villanueva de Sixena, segons explica el MNAC. El 50 % de les pintures es van perdre a l’incendi i els fragments restants van patir els efectes de les altes temperatures.

Arrencades a strappo, en una operació de rescat urgent, van ser traslladades als anys 1940 a teles de cotó mitjançant un adhesiu a base de caseïnat càlcic. Van ser tensades en una quadrícula de fusta o bé, pel que es refereix als intradossos corbs dels arcs, ancorades en plafons de fusta.

Les teles de traspàs inclouen reintegració pictòrica en grisalla realitzada durant la restauració dels anys 1940 i 1950. Aquesta reintegració del dibuix desaparegut es va realitzar per completar les escenes i les diferents decoracions i facilitar la seva lectura i correcta interpretació. Aproximadament el 32,5% del total de la pintura que avui es pot veure MNAC és una reintegració pictòrica completa, a la qual cal afegir multitud de petits retocs a petites llacunes en tot el conjunt.

Des de 1961 s’exposen al públic al Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la col·lecció d’art romànic, juntament amb altres grans obres com ara l’absis de Sant Climent de Taüll.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram