“La documentació dels casals catalans, sobretot els més antics, és molt rellevant per entendre com es van viure moments històrics com la Guerra Civil espanyola o la dictadura des de l’exili. I quina incidència van tenir els catalans en les ciutats d’acollida. Per això estem executant aquest projecte de recuperació del patrimoni documental de la comunitat catalana a l’exterior”, assegura la presidenta d’Arxivers sense Fronteres, Núria Carreras.

L’associació és una oenagé formada per arxivers voluntaris que col·laboren en el desenvolupament de projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. Amb més de 20 anys al darrere, l’entitat vetlla perquè “no desapareguin arxius que són en perill i, per això, defensem el patrimoni documental”, reconeix Carreras.

En aquest sentit, “la guerra, les catàstrofes naturals, els interessos polítics, la pobresa i la ignorància o deixadesa són les principals amenaces per a una correcta preservació del patrimoni documental, especialment als països en vies de desenvolupament”, diu la presidenta.

A més, hi ha altres imprevistos que compliquen la gestió de recuperació i manteniment del patrimoni documental. Carreras diu que “els canvis de seus de les associacions, l’estat dels immobles, alguns dels quals han patit filtracions d’aigua i que han afectat directament a la documentació, són altres inconvenients a l’hora de reconstruir la història dels casals”.

Des del 2006, l’oenagé –nascuda a Barcelona– porta a terme un projecte de recuperació del patrimoni documental dels casals catalans. Fins ara ja han pogut actuar a l’Orfeó de Mèxic, la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya o el Casal de l’Havana (Cuba), el Casal Català de l’Uruguai i el Casal Català de Tolosa. El Departament de Cultura de la Generalitat ha estat el principal valedor del projecte i, enguany, s’hi ha sumat el Departament d’Acció Exterior, que ha fet possible l’estada a Buenos Aires de les dues cooperants d’Arxivers sense Fronteres.

Buenos Aires, la darrera actuació

Un dels casals catalans de referència és el de Buenos Aires (Argentina). Aquest mes de juliol, Olga Piedrafita i Núria Parera, arxiveres de l’Ajuntament de Barcelona i cooperants d’Arxivers sense Fronteres, han dut a terme la tercera intervenció sobre el fons documental del Casal de Catalunya de Buenos Aires.

Carreras explica que “hi ha dos antecedents de fa més d’una dècada en aquest casal de Buenos Aires on es va fer un primer inventari, i una segona intervenció en què es van posar les bases per a la digitalització”. La crisi econòmica i la manca de recursos econòmics per executar les intervencions en els fons documentals són un altre factor que afecta negativament el projecte. “La manca de continuïtat en els projectes fa que tot sembli que s’hagi de començar de nou”, reconeix la presidenta.

Les tasques que s’han realitzat han estat la localització de la documentació, la seva identificació, classificació, ordenació i descripció posterior en un inventari, així com la seva correcte instal·lació en capses d’arxiu. En xifres, el casal argentí compta amb 159 llibres i 39 unitats d’instal·lació.

Piedrafita explica que “la documentació localitzada ha estat majoritàriament documentació comptable, de programació i difusió d’actes culturals (com per exemple Jocs Florals) i correspondència”. El volum documental data dels anys 30 fins a l’actualitat, predominant la documentació dels anys 80 i 90. “Pel que fa als llibres alguns eren d’actes, copiadors de cartes, registre de socis o comptables”, diu l’arxivera.

Les fotografies també són d’un valor rellevant. “La majoria de fotografies pertanyien a actes culturals organitzats pel casal, sobre les quals no s’ha pogut fer cap intervenció per manca de temps”, afegeix. Com a resultat de l’estada de les dues cooperants d’Arxivers sense Fronteres, la documentació ha quedat classificada i ordenada, en capses i amb un inventari “detallat” sobre el seu contingut.

Per mantenir una continuïtat, Arxivers sense Fronteres proporcionarà unes directrius de manteniment de la documentació, gestió de l’arxiu i de conservació i classificació de les fotografies localitzades. “És una manera senzilla que els pot servir per tenir actualitzat el fons documental”, subratlla Piedrafita. El projecte no s’atura i l’oenagé seguirà reordenant els fons documentals dels casals per resseguir la història de la Catalunya exterior.

 

Article publicat a Exterior.cat.