La inauguració de l’exposició Carles Fontserè, photocitizen. Els projectes pendents, divendres passat al Centre Cultural Terrassa, va donar el tret de sortida a l’Any Fontserè, el qual commemora el centenari del naixement d’aquest polifacètic artista: cartellista (el seu vessant més reconegut), fotògraf, pintor, escenògraf, dibuixant de còmic i escriptor.

En l’any dedicat a Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 1916 – Porqueres, 2007), es destaca particularment la seva faceta fotogràfica. De fet, al febrer, ja es va presentar el fons fotogràfic de l’artista dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, que durant els darrers dos anys ha estat inventariat i catalogat (en una segona fase s’ha de digitalitzar). El fons està format per més de 50.000 fotografies professionals i familiars (del període 1959-1991), a més de pintures, dibuixos, cartells ilitografies, així com documentació escrita generada per Fontserè i la seva esposa Terry Broch.

La commemoració del centenari de l’artista posa en valor tot el patrimoni que va cedir en vida a la Generalitat de Catalunya. El programa, comissariat pel periodista, crític d’art i gestor cultural Ricard Planas, consta d’una quarantena d’activitats, entre les quals una desena d’exposicions, l’edició d’una desena de publicacions, un documental, un cicle de conferències, i diverses taules rodones i ponències, entre d’altres.

Carles Fontserè es va iniciar ben jove com a il·lustrador de portades de llibres i publicitat cinematogràfica, destacant l’alta activitat en aquest camp durant la Guerra Civil (va combatre a l’Ebre amb les Brigades Internacionals), dibuixant cartells per a la CNT, la FAI, la UGT, el POUM o el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. El 1939 es va exiliar a França, on va continuar amb la tasca d’il·lustrador, però diversificant la seva obra en cartells, escenografies i còmics. L’any 1948, va residir a Mèxic, i el 1949 es va establir a Nova York. Allí va continuar treballant com a il·lustrador i, a més, va començar a realitzar treballs de fotoperiodisme per a diverses revistes nord-americanes i espanyoles.

El 1973 va tornar a Catalunya i es va establir a Porqueres, a Can Tista, una antiga casa de pagès reformada a la vora de l’estany de Banyoles. En aquesta masia que ara es vol museïtzar va redactar les seves memòries, a les quals es va dedicar els darrers anys: Memòries d’un cartellista català (1931-39) (1995); Un exiliat de tercera (1999), Premi de la Crítica Serra d’Or, i París-Mèxic-Nova York. Memòries 1945-1951 (2004). El quart volum, que va deixar inacabat, es preveu publicar el 2017 (en el marc de la commemoració) amb el títol provisional de Carles Fontserè. Dues dècades novayorquines: The American Dream · The 50s & Turbulent Years · The 60s.

El 1985, Carles Fontserè va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram