Coincidint amb el centenari de la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya, enguany se celebra l’Any de les Biblioteques. La commemoració ha arrencat aquest divendres en un acte celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i presidit per Artur Mas.
Davant una nodrida representació del sector bibliotecari, el president Mas s’ha mostrat convençut que “la identitat catalana és fonamentalment cultural”, i ha agraït l’esforç als professionals per fer que la cultura “arribi al moll de l’ós de tantes persones del nostre país”.
Durant l’acte, el cap de l’Executiu ha assegurat que “amb l’esperit de la gent de la Mancomunitat”, el Govern té clar que “cal fer un esforç especial i prioritari en la difusió de la cultura en general i en l’accés de la població a les biblioteques”.
Eixos i objectius
La celebració de l’Any de les Biblioteques respon a tres característiques principals, segons el Departament de Cultura: la centralitat en les biblioteques públiques; la reflexió sobre les necessitats d’un servei que s’ha d’adaptar a importants canvis, i la tasca destacada de les biblioteques com a servei cultural de proximitat.
Els objectius de la commemoració són fer balanç i donar valor al model bibliotecari impulsat per la Mancomunitat; posicionar el model de biblioteca pública per fer front als reptes de la societat de futur; situar les biblioteques om a equipament cultural bàsic en els nuclis dels debats sobre polítiques culturals; difondre el seu paper com a espai viu que acull i expressa la màxima diversitat; iniciar nous projectes que quedin com a llegat d’aquest any; i crear les condicions i facilitar la participació de la ciutadania.
L’origen
Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques amb l’objectiu d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, va néixer el disseny del pla.
Així, el juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.
El 2014, el nombre d’equipaments bibliotecaris a Catalunya era de 381, amb 370 biblioteques i 11 bibliobusos, els quals donaven servei al 93,35% de la població catalana, amb uns fons de 13.918.716 volums i 3.535.043 usuaris.
