El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha fet pública la darrera tongada de guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura 2012. Es tracta del crític d’art, sociòleg i filòsof, Arnau Puig, en la categoria de Trajectòria Professional i Artística; el poeta Enric Casasses, en la de Literatura; Òmnium Cultural, en Projecció Social de la Llengua Catalana; el musicòleg Jaume Ayats, en Cultura Popular; el Museu Etnogràfic de Ripoll, en Patrimoni Cultural; i el cardiòleg Valentí Fuster, en Pensament i Cultura Científica.
Tots ells es sumen a Carme Sansa, Pere Camps, l’Associació de Dansa Independent de Barcelona La Porta i la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà, fets públics fa una setmana, i Isaki Lacuesta, Àngels Ribé, Franc Aleu, Carme Solé Vendrell, Enric Satué i Josep Bunyesc, fets públics el passat divendres.
Enguany, en la línia d’austeritat de l’administració pública, els premis estan dotats amb 15.000 euros en lloc dels 18.000 dels darrers anys. Els guardons es lliuraran a la tardor en una data encara per determinar.
Aquest 2012, el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística ha estat per a Arnau Puig “per la seva llarga i fructífera trajectòria com a crític d’art, sociòleg i filòsof, fundador de les revistes Algol (1946) i Dau al Set (1948-1956), que ha traslladat a la cultura del nostre país el pensament existencialista viscut a París de primera mà a la Universitat de la Sorbona, entre 1956 i 1961”.
El veredicte destaca que, com a crític d’art, Puig “sempre ha estat al costat dels creadors” i, com a filòsof, “el seu pensament abraça ciència i tecnologia, psicologia i comunicació, sociologia i antropologia, i també metafísica”.
El jurat subratlla que, entre altres, Puig ha publicat Escrits d’estètica. Filosofies (1997), Històries de Dau al Set (1998), Dau al Set, una filosofia de l’existència (2003), així com Una filosofia de la itinerància (2011) sobre l’empremta filosòfica existencial que “ha marcat la seva experiència personal com a filòsof heterodox que imposa l’acció vital i la llibertat per fer front a la realitat”.
Pel que fa al Premi Nacional de Cultura en la modalitat de Literatura, aquest any ha estat per a Enric Casasses, qui “ha contribuït decisivament a renovar i a enriquir el panorama de la lírica catalana contemporània”.
El jurat destaca que la seva aportació “s’ha plasmat en una vasta obra creativa, en les seves nombroses propostes escèniques i musicals per revifar la presència social de la poesia, i en el seu mestratge innegable que ha servit per orientar i impulsar poetes joves de les generacions més recents”. A més, assenyala que el seu darrer poemari, Bes nagana, “és una baula més en la sòlida i indiscutible trajectòria de l’autor, que aposta per la força de la paraula”.
Per la seva part, Òmnium Cultural ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana per haver “treballat tenaçment al llarg d’aquests darrers 50 anys arreu del territori amb l’objectiu de defensar, consolidar i promoure la llengua i la cultura catalanes com a fonaments de la identitat nacional de Catalunya”.
I afegeix, el jurat: “La presència i la incidència d’Òmnium en el conjunt de la societat catalana són fonamentals, com quedà clarament palès en la labor de mobilització duta a terme l’any 2010 arran de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”.
Quant al Premi Nacional de Cultura en la categoria de Cultura Popular, el guardonat és Jaume Ayats “pel rigor i l’excel·lència del seu treball en la recerca i divulgació de la música popular”. El veredicte destaca que, l’any 2011, l’etnomusicòleg va publicar Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, “un estudi amè i minuciós alhora sobre l’actual Himne de Catalunya”.
A més, remarca que aquest doctor en Història de l’Art, intèrpret de violí i investigador de la música oral d’arreu “ha estat present en el llarg i fecund” desenvolupament dels 20 anys de Tradicionàrius.
Per la seva part, el Museu Etnogràfic de Ripoll ha estat distingit amb el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de Patrimoni Cultural. Nascut l’any 1929 com a l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, va ser el primer museu català dedicat a l’etnografia, inspirat per Rossend Serra i Pagès i Tomàs Raguer. “Des d’un bon principi, l’actual Museu Etnogràfic de Ripoll mantingué la clara vocació de mostrar pedagògicament l’home en el seu entorn econòmic antic”, destaca el jurat.
A més, remarca que l’any 2011, un cop completat un període de reestructuració, va tornar a obrir després d’haver viscut una reeixida modernització. “Per tots aquests anys de labor continuada, avui el museu de Ripoll és un dels equipaments culturals més rellevants i renovadors de l’etnografia a Catalunya”, rebla el veredicte.
Finalment, el Premi Nacional de Cultura en la categoria de Pensament i Cultura Científica és per a Valentí Fuster, “per les seves aportacions a la biomedicina en el camp cardiovascular i la seva incansable lluita per la conscienciació social per a la millora de la salut, mitjançant la prevenció de les malalties del cos”. El jurat també remarca que Fuster “és un gran defensor de la dignitat humana a partir de la salut”.
Enguany el jurat estava format per Sam Abrams, poeta, traductor i crític literari; Xavier Albertí, director teatral, músic i compositor; Bet Miralta, acròbata, cofundadora d’Escarlata Circus i Premi Nacional de Circ 2007;Lluís Bonet Mojica, crític de cinematografia a LaVanguardia; David Castillo, escriptor i crític literari, director del suplement Cultura d’El Punt Avui; Josep Bracons, historiador i conservador al Museu d’Història de Barcelona; Beth Galí, arquitecte i dissenyadora, directora de BB+GG Arquitectes; Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró;Assumpció Maresma, periodista, editora del diari Vilaweb i Premi Nacional de Periodisme 2004; Àngels Margarit, ballarina, coreògrafa i pedagoga, i Premi Nacional de Dansa 1999; Bienve Moya, investigador en cultura immaterial, membre del Consell de la Cultura Popular i Tradicional, i Premi Nacional de Cultura Popular 2009; Ramon Muntaner, director de la SGAE a la Zona Mediterrània; Roser Ros, directora de Tantàgora Serveis Culturals i Premi Nacional de Cultura Popular 2010, i Jorge Wagensberg, director científic de l’Obra Social de “la Caixa”.
