El Govern va aprovar el passat dimarts el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats actuals en aquest àmbit i estableix el tipus biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual del país. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual.
Els principals canvis introduïts, són:
- La superfície requerida per als equipaments es refereix a la superfície útil d’ús bibliotecari i no a la superfície construïda.
- A l’hora d’establir el grau d’adequació de les biblioteques ja existents, es determina que, fins a una futura actualització, es considerin adequades si arriben al 50% de la superfície proposada. La mesura no afecta els requeriments per a les biblioteques que cal construir de nou, les quals han d’ajustar-se als dimensionaments proposats.
- Es tindrà en compte l’existència d’altres equipaments al municipi (sales d’exposició, d’estudi, polivalents, etc.) per determinar el nivell d’adequació dels equipaments bibliotecaris.
- S’ha substituït, en relació amb les biblioteques qualificades pel Mapa com a no adequades, la proposta d’actuació “construir un nou equipament” per la més inclusiva “ampliar o traslladar l’equipament”.
El Departament de Cultura elabora i manté actualitzat el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, el qual permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques catalanes, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori.
Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants en compten amb almenys una. D’altra banda, totes les poblacions de més de 5.000 habitants, que són les que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant).
Pel que fa els municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública.
15 noves biblioteques per any
Des de l’aprovació de l’anterior Mapa, el 2008, s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa.
D’aquesta manera, des de l’aprovació de l’anterior Mapa fins ara, s’han inaugurat una mitjana de 15 noves biblioteques per any. En concret, el nombre d’equipaments ha passat dels 333 de 2008 als 378 actuals; la superfície mitjana per biblioteca ha incrementat de 774 metres quadrats a 921, i la mitjana de volums bibliotecaris per habitant ha passat d’1,78 a 1,86.
