Òmnium Cultural ha fet públic aquest dilluns el 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: es tracta de l’escriptor, filòleg i historiador Albert Manent i Segimon, que ha estat distingit per “la importància i l’exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Manent ha declarat sentir-se “content, sorprès i agraït”.
L’acte d’entrega de la 43a edició del guardó, dotat amb 10.000 euros, tindrà lloc el proper 17 de juny al Palau de la Música Catalana. Fins aleshores, Òmnium organitzarà diferents actes per donar a conèixer l’obra i la figura del premiat.
El jurat ha destacat que la trajectòria d’Albert Manent és “un clar exemple de maduresa literària i historiogràfica i de compromís i activisme cultural amb Catalunya”. Si el lema d’Òmnium són Llengua, cultura, país, l’obra del guardonat “reuneix en tota la seva extensió aquests postulats que en la tasca intel·lectual d’Albert Manent són impossibles de deslligar”, ha afegit la representant del jurat, Pilar Garcia.
També s’ha destacat especialment la seva obra com a historiador, ja que “des del compromís ha treballat amb gran esforç en la recuperació del patrimoni cultural català a través de la memòria oral i escrita, a través de la recerca de documents dispersos que han passat a engrossir de manera decisiva els fons bibliogràfics i documentals de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de gran nombre d’arxius comarcals”.
Enguany el jurat estava format per Salvador Alegret, Catedràtic de química analítica a la UAB i membre de l’IEC; Laura Borràs, Doctora en filologia romànica i professora de literatura a la UB; Margarida Casacuberta; Doctora en filologia catalana i professora de literatura a la UdG; Pilar Garcia, filòloga, analista i documentalista de la Filmoteca de Catalunya; Ramon Pla, Doctor en filologia romànica, crític literari i professor de literatura a la UB; Damià Pons i Pons, Doctor en filologia a la UB, escriptor, gestor cultural i exconseller de cultura de les Illes Balears; Joaquim M. Puyal, periodista i membre de la secció filològica de l’IEC; Josep M. Roig; historiador, professor a la URV i director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i director de l’Institut Ramon Llull.
Biografia d’Albert Manent
Fill del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898-1988), que també va rebre aquest Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1985, Albert Manent (Premià de Dalt, 1930) ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa, l’assaig i la història.
Va ser membre actiu de la resistència cultural contra Franco, i va formar part de la generació que va publicar des de la Universitat –on estudiava dret– l’Antologia Poètica Universitària, que als anys 50 es reivindicava com una nova fornada literària (amb Josep Maria Espinàs, Joan Raventós i Josep Maria Ainaud, entre d’altres).
Abans de complir els 19 anys, el maig del 1949, va publicar el seu primer llibre, Hoste del vent. El 1950 es va afegir a la revista Curial, aixafada per estar escrita en català, i va sumar a aquest cercle les lectures de poesia clandestines de Miquel Saperes, les tertúlies de J.V. Foix i Carles Riba i l’historiador Josep Iglésies.
En aquesta època va conèixer Jordi Pujol, Joaquim Molas i Max Cahner. Posteriorment seria assessor del primer quan va ser president de la Generalitat, i tindria diversos càrrecs a l’administració convergent. Amb Max Cahner encetaria als 70 la carrera de Filologia Catalana i va ser un dels primers redactors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Als 60 va començar a escriure les biografies de personalitats del Noucentisme com Carles Riba, Josep Carner, Fèlix Millet, J.V.Foix i el mateix Marià Manent.
Albert Manent ser un dels fundadors de la revista Serra d’Or, va escriure en revistes de l’exili i va ser col·laborador de l’Editorial Joventut, a banda de diversos mitjans de premsa. Entre els guardons que li han concedit, hi ha el Serra d’Or per Josep Carner i el Noucentisme (1970), el Josep Pla per Solc de les hores: retrats d’escriptors i de polítics (1987) i el Ramon Llull per Marià Manent, biografia íntima i literària. També ha rebut el títol de Mestre en Gai Saber (1959) i la Medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2003).
