El poeta Francisco Brines va morir aquest dijous als 89 anys a l’Hospital Francesc de Borja de Gandia. Hi va ingressar el 13 de maig per operar-se d’urgència per una hèrnia, i diumenge 16 la seva situació va empitjorar i va ser traslladat a l’UCI.
Un dia abans de ser hospitalitzat, el 12 de maig, els reis d’Espanya van lliurar a Brines el Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes 2020 al domicili del poeta a Oliva. L’acte, que s’havia de celebrar el 23 d’abril coincidint amb el Dia Internacional del Llibre, havia estat ajornat pel seu delicat estat de salut.
Pertanyent a la Generació dels 50, Francisco Brines va compaginar la docència universitària amb l’escriptura de poesia. El seu primer llibre va ser Las brasas (1960), amb el qual va guanyar el Premi Adonáis. Altres obres distingides van ser Palabras a la oscuridad (1966), Premi de la Crítica de Poesia Castellana; El otoño de las rosas (1986), Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura, i La última costa (1995), Premi Fastenrath de la Reial Acadèmia Espanyola.
El 2019 va crear una fundació homònima amb l’objectiu de preservar el seu llegat literari i artístic, així com fomentar el reconeixement de noves veus en el camp de la poesia, a través de dos guardons anuals, el Premi Francisco Brines en llengua castellana i el Premi L’Elca en catalana.
Al llarg de la seva trajectòria, Brines també va ser reconegut amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1999), el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2010), i l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2019).
