L’escriptor, poeta i activista polític i cultural Xavier Amorós i Solà va morir dilluns als 99 anys. La seva trajectòria està molt vinculada a la seva ciutat natal, Reus, tant en l’obra com en la vida cultural i associativa.
Des de 1940 Amorós havia escrit poesia ininterrompudament, tot i que el primer llibre va ser el recull Guardeu-me la paraula (1962). Posteriorment van seguir Qui enganya, para (1964, Premi Carles Riba) i Darrers versos (1978), els tres reunits a Poemes (1959-1964) (1982, Premi de Literatura de la Generalitat). Els poemes dels primers anys es van reunir el 2000 a Poemes inèdits de Xavier Amorós. 1940-1959.
Al llarg de la seva trajectòria també va practicar altres gèneres, com el teatre, amb el qual va guanyar el Premi Santiago Rusiñol el 1956 per Història sentimental, no publicada fins el 1993.
En prosa va iniciar la seva producció el 1982 amb L’agulla en un paller, a la qual seguirien alguns reculls d’articles, i les memòries en forma de crònica novel·lada El camí dels morts (1996), Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca (en tres volums, 2000, 2002 i 2004) i Plou, però plou poc (2007).
La seva darrera obra va ser Els braços del vent (2017), on mostrava els diferents gèneres que va tractar, excepte la poesia.
Activisme i reconeixements
Amorós va jugar un paper important l’àmbit cultural i associatiu reusenc. Va organitzar la represa del teatre català amb el Teatre de Cambra del Centre de Lectura (1956), dirigir la Revista del Centre de Reus (1972-1975), i va ser president de l’entitat (1981-1982), entre d’altres. A més, el seu fons personal està dipositat a l’Arxiu Municipal de Reus i la seva biblioteca personal a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus.
A banda dels reconeixements per les seves obres, Xavier Amorós ha estat distingit amb el Memorial Gabriel Xammar (1998), la Creu de Sant Jordi (2004), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (2004) i el títol de fill il·lustre de Reus (1993) i fill adoptiu de Pradell de la Teixeta (2013).
En el camp polític, Amorós va ser senador pel PSC de 1986 a 1993 (quan es va jubilar), i regidor de relacions institucionals de l’Ajuntament de Reus.
2023, Any Amorós
L’endemà de la seva mort, l’Ajuntament de Reus ha anunciat que el 2023 es commemorarà l’Any Amorós. “La notícia de la mort de Xavier Amorós ens ha omplert de profunda tristesa. Hem perdut la veu que ha escrit la crònica de la ciutat de bona part del segle XX”, ha manifestat l’alcalde, Carles Pellicer.
L’anunci de dedicar l’any 2023 a Amorós no s’havia fet encara públic, però sí que s’havia parlat amb l’escriptor, que s’havia mostrat especialment il·lusionat per la commemoració, segons ha explicat el consistori.
