En el marc de la capitalitat cultural de Barcelona, s’ha posat en marxa una campanya per designar les deu escultures universals a l’espai públic de la ciutat. Així, s’han determinat 50 candidatures les quals es poden votar fins al 9 de novembre al web de l’organització Capital de la Cultura Catalana. Amb tot, la relació d’escultures candidates no està tancada i els participants poden votar alguna que no en formi part.
L’objectiu de la campanya és col·laborar en la promoció del patrimoni escultòric de Barcelona i, posteriorment, projectar les deu escultures escollides per votació ciutadana en l’àmbit nacional i internacional.
Cal recordar que, a l’abril, ja es va fer una campanya de les mateixes característiques per escollir les deu pintures universals de Barcelona.
Les 50 candidates a escultura universal de Barcelona:
- Escultura a Francesc Macià (1991), de Josep Maria Subirats
- A Frederic Soler (1906), d’Agustí Querol
- A Jacint Verdaguer (1924), de Joan Borrell i Nicolau
- A Josep Anselm Clavé (1888), de Manuel Fuxà
- A Mossèn Pere Relats (1979), de Josep Ricard
- A Narcís Monturiol (1963), de Josep Maria Subirats
- A Pau Casals (1976), d’Apel·les Fenosa
- A Rafael Casanova (1888), de Rossend Nobas
- Al Doctor Trueta (1978), de Josep Ricard
- Arbres bessons (2001), d’Arata Isozaki
- Barcino (1994), de Joan Brossa
- Canvi (1990), de Aiko Miyawaki
- Columnes de terme (1988), de Xavier Corberó i Olivella
- El llarg viatge (1992), de Francesc Torres Montsó
- Conjunt escultòric Dr. Robert (1910), de Josep Llimona
- Conjunt escultòric Font de Ceres (1825), de Celdoni Guixà
- Conjunt escultòric Font de la Diana (1913), de Venanci Vallmitjana
- Cristòfol Colom (1888), de Rafael Atché
- Dama del paraigua (1884), de Joan Roig i Solé
- David i Goliat (1992), d’Antoni Llena
- Dell’arte (1990), de Jaume Plensa
- Dona i ocell (1983), de Joan Miró
- El desconsol (1907), de Josep Llimona
- El drac (1903), d’Antoni Gaudí
- El forjador (1914), de Josep Llimona
- El gat (1987), de Fernando Botero
- El mur (1984), de Richard Serra
- El nen de la rutlla (1961), de Joaquim Ros i Bofarull
- Elogi de l’aigua (1987), d’Eduardo Chillida
- Els genets i els aurigues (1928), de Pau Gargallo
- Flama (1999), de Ricard Vaccaro
- Forma 212 (1957), de Josep Maria Subirats
- Homenatge a Picasso (1983), d’Antoni Tàpies
- Homenatge als castellers (2012), d’Antoni Llena
- L’Empordà. Oda nova a Barcelona (1961), d’Ernest Maragall Noble
- L’estel ferit (1992), de Rebecca Horn
- La deessa (1910), de Josep Clarà
- La girafa coqueta (1972), de Josep Granyer i Giralt
- La porta de Sarrià (1992), d’Emili Armengol
- La República (1934), de Josep Viladomat
- La sardana (1966), de Josep Cañas
- Miraestels (2006), de Robert Llimós
- Mistos (1987), de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen
- Mitjó (2010), d’Antoni Tàpies
- Núvol i cadira (1990), d’Antoni Tàpies
- Peix (1992), de Frank Gehry
- Poema visual transitable en tres parts (1984), de Joan Brossa
- Sagrat Cor del Tibidabo (1935/1961), de Frederic Marés / Josep Miret
- Sant Jordi a cavall (1925), de Josep Llimona
- Una habitació on sempre plou (1992), de Juan Muñoz
