El plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha lliurat aquest dimarts al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2019, un any de lleu recuperació general truncat per la pandèmia. De fet, el treball fa una prospecció del primer semestre de 2020 que ja mostra la magnitud de l’impacte de la Covid-19 en la cultura.

L’informe indica que, a inicis del primer confinament, un total de 4.816 empreses culturals van acollir-se a un expedient de regulació temporal d’ocupació, amb 43.927 empleats afectats. A inicis de juliol aquestes xifres havien augmentat fins a les 5.888 empreses i els 52.997 treballadors en situació d’ERTO. Segons el CoNCA, aquesta dada indica que, un cop acabat el confinament, el sector cultural va continuar tenint “dificultats extremes per aconseguir la normalitat”.

Per altra banda, segons dades del Departament de Cultura, les empreses culturals durant el gener de 2020 van facturar 45 milions d’euros, amb un inici d’any que superava una mitjana mensual situada entre 37-40 milions. Després del primer confinament, però, la facturació va caure en picat fins als 8 milions en el moment més crític, a l’abril. A finals de juliol (darrera dada facilitada per la Conselleria en el moment de tancar l’informe) la facturació de les indústries culturals s’havia recuperat lentament fins a arribar als 25,4 milions, una xifra encara llunyana de la mitjana mensual del sector.

Una de les conseqüències d’aquesta caiguda és la davallada de les afiliacions a la Seguretat Social: el mes de juny del 2020, les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte del desembre de 2019, davant el 3,6 % de pèrdua d’afiliats del total empresarial de Catalunya.

Pèrdues milionàries en la música, el cinema i el teatre

L’estudi també es fa ressò de les dades aportades per les entitats sectorials. Així, l’Acadèmia Catalana de la Música indica que fins al setembre s’havien cancel·lat més de 4.000 concerts, amb unes pèrdues d’ingressos estimades en més de 40 milions. A banda de les cancel·lacions d’enguany, alerta que el 70% dels músics no tenen cap concert contractat o aparaulat per al 2021. A més, el sector discogràfic ha perdut el 65 % dels ingressos i les escoles de música privades estimen que de març a juny van deixar d’ingressar uns 725.000 euros.

Per la seva part, a l’inici del confinament, el Gremi de Cinemes de Catalunya va avisar que cada setmana que les sales restaven tancades es deixaven de facturar 450.000 euros. I al setembre, en el decurs de la gala Catalunya aixeca el teló, es van anunciar unes pèrdues per al sector teatral de Barcelona de 30,5 milions d’euros, amb 850.000 espectadors menys que la temporada anterior i més de 5.300 funcions cancel·lades de 510 espectacles.

Caigudes d’ingressos als grans equipaments

Des del sector públic, les pèrdues d’ingressos dels principals equipaments culturals a causa de la cancel·lació de la programació d’activitat són milionàries. Encapçalen la llista el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, amb més de 10 milions de pèrdues cadascun; l’Auditori de Barcelona s’apropa als 5 milions de pèrdues, i la Fundació Gala – Salvador Dalí i la Fundació Joan Miró superen els 4 milions cadascun. Per la seva part, les pèrdues del MNAC i el TNC voregen els 2 milions cadascun, i el MACBA i el Teatre Lliure el milió i mig.

El CoNCA recalca que aquests són els exemples més desatacats pel gruix de la caiguda de la facturació, però que cal tenir present que “totes les institucions culturals sense cap excepció acabaran l’any 2020 amb un retrocés important dels ingressos per activitat”.