Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Universitat Autònoma de Barcelona ha definit una tecnologia per protegir l’autoria d’obres digitals i facilitar-ne la compra i la venda gràcies al bitcoin, la moneda virtual descentralitzada.
Es tracta de la tecnologia BArt, basada en criptografia, la ciència que crea xifres o codis per mantenir continguts com a confidencials, però que també permet signar documents digitalment, assegurant-ne la integritat i l’autenticació, propietats clau de les criptomonedes. Així doncs, el projecte impedeix la còpia il·legítima d’obres digitals i proporciona seguretat a les operacions entre compradors i venedors, sense necessitat d’intermediaris.
Cristina Pérez-Solà, investigadora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, i Jordi Herrera, del Departament d’Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB expliquen la tecnologia Bart en un article a la revista científica Concurrency and Computation: Practice and Experience.
Es tracta d’una “capa per sobre de la tecnologia de bitcoin, que n’aprofita tots els avantatges, com ara el funcionament basat en un registre comptable distribuït, públic i transparent, en què totes les transaccions són públiques”, apunta Pérez-Solà. A més, BArt proporciona traçabilitat, ja que els artistes poden fer un seguiment de les seves obres d’art, i seguretat, perquè els propietaris dels actius poden demostrar criptogràficament la seva propietat i així fer pràcticament impossible la suplantació. Una altra de les seves fortaleses és evitar la censura, ja que “tecnològicament no hi ha cap manera de prohibir les obres ni d’evitar les transaccions entre artistes i compradors”, puntualitza la investigadora de la UOC.
La tecnologia també destaca per la seva descentralització, ja que no hi ha cap autoritat central encarregada del sistema, com podrien ser els bancs en el cas d’operacions amb divises. Aquesta característica, segons els investigadors, ajuda a “democratitzar el mercat de l’art, atès que el sistema proposat pot ser útil tant per a artistes consolidats com per als emergents per comercialitzar les seves obres, perquè no és necessari cap intermediari per a la distribució o la comercialització”.
El funcionament
“Creem tokens –nom que reben els actius digitals desenvolupats a Bitcoin– que representen drets sobre obres d’art, però podrien aplicar-se a qualsevol contingut digital, com ara cançons o pel·lícules. Els autors atorguen un valor als drets sobre una determinada obra en bitcoins”, detalla Cristina Pérez-Solà. “La tecnologia emprada, blockchain, permet fer les operacions de compra i venda sense tercers, per exemple, distribuïdors, que es puguin quedar amb una part dels beneficis”, afegeix.
Així doncs, el BArt permet intercanviar els drets per bitcoins per poder comercialitzar-los i protegeix les obres digitals, de manera que es pot demostrar amb claredat qui n’és el propietari. A més, pel que fa a la censura, en ser un sistema molt distribuït i descentralitzat, “és molt difícil que una productora, o fins i tot una autoritat d’un estat, si no li agrada, pugui evitar-ne la venda”, relata la investigadora de la UOC.
Amb la nova tecnologia, els autors poden vendre les seves obres, o fins i tot les còpies o visualitzacions que se’n puguin fer. “És un cas similar al que significa internet, que representa una capa a sobre de la qual funcionen altres aplicacions, com ara els webs o la telefonia per IP (VoIP)”, explica Pérez-Sola.
Els investigadors han dissenyat un protocol que aprofita la infraestructura existent, amb les propietats criptogràfiques i els seus avantatges. “És a dir, no hem dissenyat un sistema diferent inspirat en bitcoin, sinó que l’integrem. Hem detectat altres solucions que proposen alternatives similars, però no estan prou madures; per exemple, no faciliten la compra o no defineixen com evitar la censura”, detalla la investigadora.
La tecnologia BArt fa servir un coixinet (hash) com a identificador únic dels continguts digitals per incloure’ls en transaccions de cadena de blocs de bitcoin amb un format concret que especifica el protocol codefinit per les universitats. Els usuaris només necessiten disposar d’un moneder (wallet) de bitcoins i d’un programari estàndard d’interacció que es fa servir per operar-hi, fent i rebent transferències, que caldrà adaptar per a interpretar el protocol.
La tecnologia planteja fer servir representacions d’actius (assets) i intercanvis d’actius digitals (tokens) a sobre de bitcoin, gràcies a uns protocols coneguts com a monedes de colors (colored coins), mètodes per associar actius del món real amb adreces a la xarxa bitcoin, com ara un objecte o una obra digital.
BArt aprofita les monedes de colors i hi atorga un significat especial per poder identificar les transaccions concretes, gràcies a la implementació dels moneders que determina el protocol creat. “Codifiquem les transaccions d’una determinada manera perquè tots els actors siguin beneficiats. I, quan algú compra, adquireix la clau per a desxifrar els continguts, que es poden visualitzar descarregant-la i combinant-la amb el contingut en qüestió”, explica Pérez-Solà.
