La futura directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, aposta per convertir l’equipament públic “en el teatre de referència al sud d’Europa”. En una entrevista amb l’ACN, assenyala que vol “crear il·lusió, confiança i esperança a través de la cultura”, i “que la gent se senti com a casa, que el TNC sigui la casa de tothom”. A més, té la intenció de portar el teatre en llengua catalana tant a Espanya com a Europa, així com a Llatinoamèrica.
La que serà la primera dona directora artística del TNC explica que el seu projecte és “molt bonic i molt ambiciós, i és el moment de dur-lo a terme”, considera. “Al TNC han passat coses molt interessants en totes les etapes anteriors, s’ha avançat molt i no es podria parlar d’arts escèniques sense parlar del Teatre Nacional de Catalunya”. Així doncs, en la seva etapa com a directora artística intentarà “arreplegar la part bona de l’herència” anterior, “sistematitzar-la, consolidar-la, i començar a fer que sigui el moment de l’expansió del TNC”.
Àrees d’influència
Carme Portaceli afirma que el TNC “ha de ser una porta d’entrada i una de sortida per a tres potes: pels artistes que acollim, les obres que programem i per tots els temes que interessen a la ciutadania”.
A més, recalca que hi ha diverses àrees d’influència molt importants. Barcelona, degut a “on està situat” el teatre, i Catalunya, perquè és “un teatre nacional” i “el territori lingüístic és més ample i hem d’anar a tot arreu”. Una altra àrea és Europa, en la qual hi inclou Espanya “en el sentit que és un altre territori lingüístic i, per tant, és un lloc on també hem d’anar a conquerir amb la nostra llengua i ja ho hem fet sempre”.
En aquest sentit, Portaceli recorda que ve de Madrid, i que “en aquests moments és molt important continuar aprofundint en aquesta relació”. Segons ella, igual que hi ha espectacles en castellà que es representen a la Xina amb sobretítols, el TNC hauria de fer el mateix amb el català. Com a exemple, diu que s’ha d’anar en català al Festival de Otoño de Madrid. “No hem d’esperar sempre a traduir al castellà per poder anar-hi. S’ha de normalitzar tot això. Ens hem de comunicar a través de la llengua, no separar, això ja és un concepte antic que no té cap ni peus”.
La futura directora artística del TNC també ressalta que el seu projecte europeu és “molt ambiciós” i té quatre propostes concretes per començar a treballar “des de les persones que són graduades fins a la gent professional”. I després cita l’Amèrica Llatina tot recordant que “Barcelona ha estat la ciutat del boom llatinoamericà de sempre”. Aposta, per exemple, per anar en català al Festival de Bogotà. “Tot això ens ha de col·locar el món i ha de convertir-nos en el teatre de referència al sud d’Europa”, afirma.
