Les editorials han vist com en aquesta etapa de confinament, amb les llibreries tancades i un Sant Jordi descafeïnat, s’han incrementat les vendes dels llibres del seu fons que, en alguns casos, han estat fins i tot superiors a les novetats literàries, habitualment molt més publicitades. Editorials com Comanegra, Anagrama, Grup 62, Ara Llibres, Pagès Editors i Eumo atribueixen en declaracions a l’ACN l’increment de vendes de llibres de catàleg a les iniciatives web que han impulsat per donar a conèixer el catàleg, a la disminució de la dependència de les novetats editorials, a l’èxit que continuen tenint llibres de fons publicats fa més de mig any, i a la compra i les comandes online en temps de confinament.

Algunes editorials han posat en marxa iniciatives per donar a conèixer més tot el seu catàleg a través de les seves pàgines web i això els ha repercutit en un increment evident de les vendes dels llibres de fons. Comanegra ha convertit la seva web en una parada de llibres que fa més visibles les obres publicades per l’editorial. En un primer moment, va posar en marxa Adopta una llibreria amb la possibilitat d’adquirir llibres de l’editorial i donar el 30% de la compra a la llibreria que els consumidors triïn, i al contrari de les dades habituals que tenen pels voltants de Sant Jordi, enguany Comanegra va vendre un 80% de fons i un 20% de novetats.

En declaracions a l’ACN, Joan Sala, director de Comanegra, afirma que, per a un possible lector, un llibre “és novetat pel simple fet que no el coneix i li és igual si té cinc anys o deu. Si no l’ha vist mai, és una novetat”. En aquest sentit, ha fet referència a la nova campanya de Comanegra que és basa en convertir la seva pàgina en una agència de viatges perquè el lector “viatgi també dins el web i trobi llibres” que no són novetats i que es van publicar fa 10 anys.

Entre alguns dels motius de l’actual situació, Sala assenyala que “les llibreries tenen un espai físic limitat amb uns llibres en unes taules que tenen unes rotacions, on cada dos mesos apareixen unes obres i en desapareixen uns altres. Si hi hagués més espai es traurien més llibres de fons”, afegeix. El director de Comanegra creu que s’ha de reflexionar sobre la visibilitat dels llibres i com aconseguir que el lector descobreixi les pàgines web de les editorials i la varietat d’obra que es publica, i és difícil, afegeix, que això ho “vegi a les llibreries”. Sala assegura que això no té res a veure amb què després el lector faci la seva compra a la seva llibreria de referència.

Pagès Editors calcula que aproximadament el 65% dels exemplars venuts per Sant Jordi han estat llibres de fons. En aquest sentit, ha engegat la iniciativa de promoció de la lectura i del llibre en català #LaCulturaEtCura, que posa a l’abast del lector alguns dels llibres que “més ressò han tingut” al llarg dels 30 anys d’història de l’editorial. De fet, la campanya programa activitats virtuals durant dos mesos, on hi participen una cinquantena d’escriptors i escriptores nacionals i internacionals. Està organitzada per temàtiques i cada setmana l’editorial donarà a conèixer llibres dins d’un gènere proposat, ja siguin novetats o publicacions del catàleg de l’editorial. Eulàlia Pagès, de Pagès Editors, destaca que els llibres no tenen data de caducitat.

En el cas de Raig Verd, l’editorial ha vist que, si habitualment venen un 10% d’obra ja publicada fa més de sis mesos, recentment ha augmentat fins al 15%.

Joan Carles Girbés, director d’Ara Llibres i Amsterdam, explica que pel que fa a la primera han notat “un repunt” de les vendes dels llibres de fons, especialment “clàssics” amb títols com Córrer o morir de Kilian Jornet; Mites d’Stephen Fry; La màgia de l’ordre de Marie Kondo; Curs de feminisme per microones de Natza Farré o Ho tornarem a fer de Jordi Cuixart, “que ha estat un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi a través de Llibreries Obertes”. En el cas d’Amsterdam, explica que han repuntat les novel·les L’estilita d’Uri Costak i L’any de la plaga de Marc Pastor.

Girbés desgrana entre els motius d’aquesta realitat: “L’accés a la compra de llibres per plataformes web; més temps per buscar i deixar-nos aconsellar; la venda de llibres de fons per e-book i que els lectors cerquen títols que connectin amb el que necessita ara mateix i això potser no coincideix amb les novetats”.

Dos casos diferents són els del Grup 62 i Anagrama, que no fan venda directa sinó que aquesta sempre és a través de llibreries. Tot i això, també han percebut aquest increment de la venda de llibres dels seus fons. Des d’Anagrama calculen que un 60% de les seves vendes són de fons i un 40% de novetats. En el seu cas es deu principalment a què els dos llibres més comprats en aquesta època, Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà i Lectura fácil de Cristina Morales, ja tenen un any i un any mig, respectivament, i són considerats com a fons.

Emili Rosales, director editorial del Grup 62, admet que han notat un increment en l’adquisició i l’interès en els llibres que no són novetats. “Es deu a què la gent ha tingut més temps per llegir i perquè les novetats que acabaven de sortir han tingut menys oportunitats per utilitzar els canals habituals de promoció”, apunta Rosales. Destaca que llibres de l’any anterior del grup editorial que s’han continuat comprant són Paraules que tu entendràs de Xavier Bosch; La memòria de l’aigua de Montse Barderi i L’esperit del temps de Martí Domínguez. En qualsevol cas, durant el confinament, el Grup 62 ha organitzat gairebé cada dia activitats online per donar a conèixer el seu catàleg i les novetats més recents amb la participació dels seus autors.

El cas d’Eumo és particular, perquè no depèn tant de les novetats editorials, sinó que fan previsions a llarg termini pels seus llibres de dos o tres anys. Montse Ayats, editora d’Eumo, explica que una de les grans assignatures dels editors és com treballar bé els fons editorials, i la prova que aquests interessen, diu, “té a veure amb els continguts que es publiquen i en com es treballen”. Ayats posa com a exemple llibres que ha publicat Eumo fa temps i que se segueixen comprant com El dret públic català, publicat el 1985, o La formació d’una identitat. Una història de Catalunya de Josep Fontana, del 2014.

La també presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana admet que la gran dificultat és el punt de venda i donar a conèixer el catàleg. En aquest sentit, Eumo aposta per informar a comunitats de persones i fer-los-hi recomanacions sobre les seves obres del catàleg. Ayats considera que és evident que “el mercat està pensat per un consum immediat tal com està plantejat”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram