L’1 de març de 1999 va néixer la Neoloteca del Termcat, el diccionari en línia que conté tots els neologismes especialitzats aprovats pel consell supervisor del Centre de Terminologia de la llengua catalana. 20 anys després, recull 9.144 entrades que presenten una definició terminològica i equivalents en altres llengües.
Més concretament, a la Neoloteca s’hi poden trobar 11.191 denominacions catalanes, 13.608 en castellà, 11.880 en francès, 12.764 en anglès i, de manera menys sistemàtica, altres llengües com l’alemany, l’italià, el llatí per als noms científics, etc. I, com és habitual en terminologia, amb l’assignació temàtica corresponent. A més, s’ofereix un accés a les últimes incorporacions, que permet aïllar els termes afegits en cadascuna de les actualitzacions successives.
El consell supervisor del Termcat fixa les denominacions catalanes de cada terme a partir d’un estudi en què es tenen en compte criteris de caràcter lingüístic, terminològic i social, i l’opinió dels especialistes de l’àrea. Les fitxes corresponents a termes que han estat normalitzats recentment incorporen a l’apartat de notes un resum dels criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de la forma catalana proposada.
Un recurs pioner
La Neoloteca va ser un dels primers productes terminològics que es van oferir en línia. Anteriorment, la difusió dels neologismes normalitzats es duia a terme pmitjançant el Full de difusió de neologismes, de publicació periòdica, i de l’edició de diccionaris en paper (el Diccionari de neologismes, de 1997, i el Nou diccionari de neologismes, de 2001). A més de facilitar l’actualització permanent, l’edició en línia garanteix un accés universal i gratuït per a totes les persones interessades.
La Neoloteca ha estat la via d’entrada i consolidació en català de termes que avui ja es poden considerar de coneixement i ús pràcticament generals, com ara navegador, arrova, web, programari, bàner, sida, antiretroviral, homoparental, lísing, auditar, màrqueting, veganisme, cameo, musclo zebrat, mosquit tigre, museïtzació, falàfel, xauarma, i molts altres termes dels més diversos sectors del coneixement. Fins i tot hi ha casos que, en tots aquests anys, ja es poden considerar obsolets, tot i que en el seu moment foren neologismes, com ara disquet o fax.
Així doncs, la Neoloteca permet veure com ha anat evolucionant la terminologia catalana al llarg dels anys i com hem passat de necessitar terminologia dels sectors més bàsics i acostats a la llengua general (perruqueria, utillatge de cuina, electrodomèstics, etc.) a abordar terminologia hiperespecialitzada dels sectors de la ciència i la tècnica.
