Treballador de l’empresa de videojocs King (foto: Aina Martí / ACN).
Catalunya s’ha convertit en un pol d’atracció de la inversió estrangera en el sector dels videojocs. Empreses com King han aterrat recentment a Barcelona seguint l’exemple de Zeptolab o Scopely, i d’altres ja han anunciat que ho faran, com Bandai Namco.
Les xifres revelen que en el quinquenni entre 2014 i 2018 la inversió estrangera en el sector va ser de 36 milions d’euros i es van crear 516 llocs de treball, nou vegades més que els prop de 4 milions d’euros dels cinc anys anteriors, quan es van crear 87 llocs de feina. El conseller delegat d’ACCIÓ (l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat), Joan Romero, destaca que les xifres –que no recullen inversions com la de King perquè s’ha fet el 2019– demostren que Catalunya “s’està convertint en el pol del sud d’Europa en el desenvolupament de videojocs”.
Segons el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2018, a Catalunya hi ha 140 empreses i estudis legalment constituïts d’aquest sector, el 30% de l’Estat. El 2017 aquesta indústria va facturar 367 milions, el 52% de tota Espanya i un 15% més que l’any anterior. L’ocupació va créixer un 22% el 2017 i es van assolir els 2.982 treballadors, el 47% de tot l’Estat. Algunes de les empreses amb presència a Barcelona, a banda de les esmentades, són Take-Two (a través de la compra de Social Point), Ubisoft, Gameloft, Riot Games o IGG.
Un dels grans gegants del videojocs, King, va inaugurar fa unes setmanes les seves noves instal·lacions al 22@ de Barcelona. El cap d’estudis de la multinacional a Barcelona, Oriol Canuda, explica a l’ACN que va arribar a la capital catalana el 2012 bàsicament “pel talent” que oferia. A més, destaca que l’empresa ha crescut al mateix temps que ho feia la ciutat, passant de 25 a 600 treballadors. “Érem una empresa petita que ha anat creixent i ha pogut trobar sempre les aptituds necessàries per cobrir l’expansió”, constata.
Canuda afegeix que King “ha col·laborat” en el creixement del sector a Catalunya i celebra que, juntament amb universitats i empreses, s’hagi creat “una xarxa molt sòlida” a la ciutat que ofereix talent i oportunitats al sector. El cap d’estudis de King a Barcelona també destaca que esdeveniments com el NiceOne o el Game Lab, així com el Mobile World Congress, són una palanca d’atracció a noves inversions perquè “ajuden a què les empreses es decideixin a venir”.
Joan Romero coincideix amb Canuda en la importància de trobar personal preparat, i assegura que és aquest “ecosistema de talent” el que s’ha convertir en un element “molt atractiu” per a les empreses estrangeres. De fet, afirma que pràcticament totes les companyies importants del sector tenen oficina a Barcelona.
Conscients d’aquest potencial, des d’ACCIÓ es busca atraure inversió a través de les oficines a l’estranger, especialment en el cas d’aquelles ubicades en pols on els videojocs juguen un paper important. L’objectiu és que les empreses “obrin oficina” a Catalunya. Un exemple d’això són els darrers viatges que la Generalitat ha fet al Japó, on s’han inclòs en l’agenda trobades amb empreses dedicades al videojoc. ACCIÓ també fa vies de treball per continuar l’atracció de talent estranger en aquest àmbit.
La gent gran també juga a videojocs
Des de King, Oriol Canuda apunta que no tenen problema per trobar talent jove per incorporar, però sí que “hi ha un gap pel que fa als sèniors”, ja que es tracta d’un sector nou i, per tant, falta gent que porti molts anys treballant-hi. Aquest gap però, no es dona entre els jugadors, on el col·lectiu més sènior sí que s’hi ha abocat. Així ho revela un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, que apunta que prop d’un 20% dels espanyols majors de 55 anys juga habitualment a videojocs als seus mòbils.
La investigadora del grup Xarxes de Comunicació i Canvi Social (CNSC) Andrea Rosales desmunta el mite que la gent gran no té interès per les noves tecnologies, i explica que el percentatge d’usuaris de videojocs entre aquest col·lectiu “no és tan lluny de la mitjana entre els adults, que en estudis internacionals se situa en un 30%”. L’estudi analitza 125 persones d’entre 55 i 79 a través d’una aplicació instal·lada al seu mòbil per registrar l’activitat, i conclou que el 17% dels participants juga diàriament i ho fa durant una mitjana d’una hora al dia, en sessions d’uns cinc minuts.
Pel que fa a les motivacions, l’estudi apunta que moltes vegades són socials, ja que “sovint valoren jugar amb persones properes, amb fills i nets, i és una altra manera de relacionar-se”. La investigadora fa una crida a la indústria a tenir en compte aquest col·lectiu ja que considera que sovint no se’ls considera en estudis de mercat ni en proves d’usabilitat, i “s’estan perdent una gran mostra”.
NiceOne, punt de trobada del sector
En aquest context, Barcelona acull a partir d’aquest dijous el saló NiceOne dedicat al sector dels videojocs. La fira ocupa prop de 60.000 metres quadrats al recinte de Gran Via i compta amb 198 empreses expositores. La quarta edició té un programa de trobades amb desenvolupadors, inversors i distribuïdors, sessions de mentoria per a nous creadors, així com un escenari on les universitats presenten la seva oferta formativa.
El NiceOne també vol ser un festival d’entreteniment digital que ofereixi als gammers experiències immersives, àrees de realitat virtual i realitat augmentada i competicions d’esports. El saló estrena enguany una nova àrea amb 320 terminals de joc distribuïdes per temàtiques amb l’objectiu de reforçar l’oferta de les marques i oferir als aficionats els títols més populars del moment.
