El Museu Nacional d’Art de Catalunya es reunirà a partir de la tardor amb les tres administracions del patronat per plantejar “el ritme i el finançament” de la seva ampliació –ja aprovada– al pavelló Victòria Eugènia. Aquesta es farà per fases, la primera de les quals abordarà el trasllat de les exposicions temporals.
El director del MNAC reconeix que hores d’ara no tenen “ni calendari ni els diners” per a una operació que no té per què culminar l’any 2029 com es preveia inicialment. En tot cas, Pepe Serra confia que l’any 2021 el nou espai pugui acollir la primera exposició temporal, una coproducció internacional ja tancada. El que Serra té clar és que el MNAC no compartirà el pavelló amb altres museus del seu entorn si no és en règim de coproducció i/o dins del programa expositiu de la institució.
Un cop aprovat pel patronat del MNAC el projecte d’ampliació al pavelló Victòria Eugènia, el museu proposarà a partir de la tardor a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Cultura una proposta “per fases” de l’operació. Serà una proposta “possibilista per començar a moure’s”, segons Pepe Serra, i que inclou el projecte executiu de tota l’operació (calculat en uns 700.000 euros), així com una primera fase d’ampliació lligada a les exposicions temporals.
“Amb la tardor del 2019 i tot el 2020 per davant, tenim un projecte per a l’estiu del 2021 gran i atractiu, amb un museu internacional, que ens sembla que té la capacitat de presentar aquest nou espai amb molta força”, avança Serra, sense voler revelar el contingut de l’exposició.
En qualsevol cas el museu encara ha d’explorar el finançament que necessita de socis privats (tal i com li van sol·licitar les administracions públiques) pel conjunt del projecte d’ampliació. Un projecte que té l’any 2029 com a horitzó teòric, però que Serra dubta que s’hagi culminat en deu anys, tot i que materialment es podria fer. Però sense un calendari tancat ni els diners necessaris a la mà, el director del MNAC no ho dona per descomptat.
D’altra banda, el responsable del Museu Nacional assenyala que el nou espai serà d’ús exclusiu del museu i no pas compartit amb altres equipaments museístics de l’entorn (com la Fundació Miró i el CaixaForum). Serra es mostra “d’acord” que els espais públics han d’acollir “bons projectes” vinguin d’on vinguin, però sempre sabent “qui programa” en aquest espai. “Si és el nostre espai de temporals, les farem allà. Ara bé, hi pot haver en el nostre programa de 5-6 exposicions anuals algunes propostes de no sé qui? Segur. Però ha de ser dins del nostre programa”, puntualitza.
Horitzó 2029
D’altra banda, Pepe Serra va exposar aquest dilluns “com imagina” el museu d’aquí al 2029, després de detallar els 150 projectes i accions incloses en l’Estratègia i Pla d’Acció 2019-2022 / 2029 del MNAC.
El full de ruta de l’equipament per als propers anys inclou cinc grans línies d’actuació que van des d’un nou pla d’accessibilitat i nous programes públics per obrir l’equipament a col·lectius poc representats i a les famílies, fins a la proposta d’un nou model regulador que obri la governança del museu més enllà de les administracions públiques.
En el terreny artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l’accés online a la col·lecció.
Pepe Serra també planteja “l’extensió de la dimensió educativa” a totes les esferes del museu, i posa d’exemple la inclusió de l’incipient programa amb artistes vius en les activitats educatives.
Pel que fa a la “rellevància i projecció” del MNAC, Serra fa un balanç positiu de la situació actual en què s’ha doblat el nombre de visitants respecte al 2012 (prop de 900.000 l’any passat), però insisteix que hi ha molt camp per córrer (només hi ha un 3% de visitants de la resta de l’Estat). En bona mesura, això passa per millorar l’entorn on s’ubica el museu, una àrea de Montjuïc on considera que cal intervenir (il·luminació, accessos, transport públic, pàrquings, seguretat, etc.), i celebra que la resta d’equipaments culturals de la zona comencin, diu, a sumar-se als seus precs en aquest sentit.
Així doncs, Serra imagina un MNAC que l’any 2029 estarà ampliat, més connectat a la ciutat, que haurà fet una extensió del seu relat (fins als anys 70), que tindrà un centre d’estudis i recerca, una major dimensió educativa, més espai de reserves i nous espais per a les exposicions temporals.
