Foto: Maria Cerezuela
Salvador Brotons (Barcelona, 1959) és el director de la Vancouver Symphony Orchestra (Washington) i el director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Flautista i compositor, portarà al Palau de la Música Catalana un concert molt especial el pròxim 14 d’abril. Aquesta actuació retrà homenatge a la soprano Conxita Badia i el compositor Pau Casals i al darrer assaig que van viure junts el 1936, tot just abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. A Cultura 21, repassa la seva trajectòria, l’aportació catalana al món de la música i dona alguns detalls del concert de la pròxima primavera.
El pròxim 14 d’abril portarà al Palau de la Música un concert amb cançons de la soprano Conxita Badia, peces d’Eduard Toldrà i la Simfonia número 9 de Ludwig van Beethoven. Què n’espera, d’aquesta actuació?
Serà un dia molt especial, perquè interpretarem la Novena de Beethoven i farem un homenatge a Conxita Badia, una soprano extraordinària de l’època de Pau Casals. L’anècdota és que s’estava assajant la Novena simfonia de Beethoven el 17 de juliol de 1936 i van avisar-los que hi havia hagut un cop d’Estat i que el que podria venir després no feia bona pinta. Així, Pau Casals va decidir que Conxita Badia la interpretés per si era l’última vegada que es veien, i això va quedar molt marcat en la memòria de la soprano, perquè efectivament no es van tornar a veure mai més a Catalunya.
I enguany, 90 anys més tard, hi retran homenatge?
Sí, serà un homenatge a Conxita Badia i per això interpretarem dues cançons d’Eduard Toldrà que ella havia cantat molt, així com una obra que he fet jo mateix a partir de quatre cançons de Conxita Badia i que he instrumentat per a orquestra i cant, i les estrenarem al Palau de la Música. Després interpretarem la Novena de Beethoven i serà un concert molt complet, penso que serà preciós.
Què ha suposat orquestrar les cançons de Conxita Badia?
Va ser una proposta de la Mireia Domènech, la seva besneta, i quan me les va deixar mirar vaig trobar que eren precioses, però eren només per a piano. Per tant, vaig decidir enllaçar-les per aconseguir una peça més coherent i m’ho he passat molt bé fent-la.
“No hem de pensar que la música estava millor el 1936 que el 2026, tot i que aleshores hi havia figures molt importants, com Conxita Badia o Pau Casals”
Com estan preparant l’actuació del pròxim 14 d’abril?
És una fita que preparem amb molta il·lusió i moltes ganes, volem que sigui un concert estel·lar. La Novena simfonia l’hem tocada dos cops, la tocarem un altre cop el mes de març i encara la treballarem un xic més.
Com d’especial és la Novena simfonia de Beethoven?
És poderosa, quan la programes és fàcil omplir, perquè el missatge que dona sobre fraternitat i unió dels pobles és atractiu i és l’himne de les Nacions Unides. És una simfonia que tothom surt amb energia molt positiva quan l’escolta, i és una obra mestra molt avançada i revolucionària a l’any en què es va escriure, el 1824.
Com es va viure l’últim assaig del 1936 i el que va venir després?
Era tot molt incert, perquè a partir del mes d’agost tot es va aturar. Va significar un abans i un després, perquè abans de la República, Catalunya liderava l’àmbit cultural, s’havien fet moltes accions pel català, i Catalunya i el món anaven cap endavant, però la dictadura va suposar anar cap enrere, va ser un retrocés cultural increïble.
90 anys després, com estem a Catalunya en clau musical?
Estem molt millor, ens hem obert a l’estranger, han vingut mestres molt bons i el nivell de corda és molt millor, així com les orquestres, i molta més gent estudia música. Per tant, vull ser optimista, no hem de pensar que la música estava millor el 1936 que el 2026, tot i que aleshores hi havia figures molt importants, com Conxita Badia o Pau Casals. Ara hi ha molts cantants i instrumentistes molt bons.
Foto: Maria Cerezuela
Pau Casals és reconegut mundialment parlant, però Conxita Badia ha rebut la visibilitat que mereixia?
Jo sempre n’havia parlat, coneixia el seu nebot Narcís Bonet. Així i tot, hagués pogut tenir una bona carrera internacional, però va marxar a l’exili i es va dedicar a les qüestions familiars. La seva veu era única, però no va voler viatjar arreu del món, tot i que la van convidar. Finalment, va tornar a casa i es va relacionar amb grans figures de Catalunya.
Creu que a casa nostra és reconeguda, Conxita Badia?
Dins del context musical, sí, molt, però fora no tant. Durant l’últim any hi ha hagut un impuls que li ha donat molta força.
El 2025 s’ha recordat especialment Conxita Badia i el 2026 es compleixen 150 anys del naixement de Pau Casals, dues efemèrides que coincideixen en el temps
És veritat! Pau Casals va ser una figura extraordinària com a músic, compositor, pensador i que es va posicionar en contra de totes les dictadures. Es va mantenir ferm i tenia les idees molt clares.
“Diem que som catalans però no programem tota la música en català que hauríem de programar”
Pau Casals va defensar el país i és un referent, encara és necessari que figures de l’àmbit de la música es posicionin com va fer ell?
Sí, fan falta, i a Catalunya en tenim moltes que destaquen en el panorama internacional. Pau Casals va ser una excepció extraordinària, però actualment no ens podem queixar, perquè el nivell musical del nostre país ha pujat bastant i hi ha bons mestres.
Creu que el país valora més el talent que arriba des de fora?
Això ens costa, diem que som catalans però no programem tota la música en català que hauríem de programar. De fet, crec que si jo m’hagués dit Brotonovic enlloc de Brotons potser em faríem més cas [somriu]. Així i tot, soc molt partidari que els catalans hem de sortir per després poder tornar.
Recomana, doncs, sortir a l’estranger?
Sí, molt, penso que marxar als Estats Units a estudiar i a treballar va ser la millor decisió de la meva vida.
Foto: Maria Cerezuela
Actualment dirigeix l’orquestra de Vancouver, com va començar?
La vaig agafar el 1991 i ara està en un moment extraordinari, amb un pressupost molt important. Als Estats Units tracten el talent d’una manera brillant: si una persona té talent i té vàlua i s’agrupa en una comunitat que l’ajuda, pot arribar a unes quotes molt altes, a diferència de Catalunya.
Quines són, aquestes diferències?
Als Estats Units, si tu arreles en una comunitat que t’ajuda i a qui entusiasma el que tu li dones, t’aixecaran i t’ajudaran a què l’orquestra pugi. En canvi, a Catalunya has de tenir bons contactes per aconseguir les coses. Als Estats Units només has de ser amable amb tothom qui ha vingut a veure’t, sopes amb ells i d’allà neixen projectes futurs que acaben desenvolupant-se.
Vostè va arribar el 1985 als Estats Units, com va viure aquella experiència?
Vaig anar-hi a fer el doctorat a Florida State, després vaig aconseguir feina a Portland (Oregon) com a director de l’orquestra de la universitat. A partir d’aquí vaig marxar a Vancouver (Washington), però vaig tornar a Catalunya per dirigir l’Orquestra Simfònica del Vallès fins al 2002 i ja no vaig perdre mai el contacte amb Vancouver. Quan arreles en una comunitat, com vaig fer jo, és per sempre.
“Als Estats Units, si una persona té talent i té vàlua i s’agrupa en una comunitat que l’ajuda, pot arribar a unes quotes molt altes, a diferència de Catalunya”
Com combina l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, que dirigeix des de 2022, amb la de Vancouver?
A Sant Cugat crec que puc durar més anys, perquè l’orquestra està creixent molt, i estic molt il·lusionant. Viatjo un cop al mes cap als Estats Units i visc un canvi de mentalitat molt gran, però ho porto bé.
Què creu que s’ha après del darrer assaig de Conxita Badia i Pau Casals el 1936?
Hem après que no volem cap dictadura i que no volem estar manats per Espanya, tot i que encara hi estem. No hem aconseguit la independència ni la llibertat, però hi estem treballant, hem de ser forts culturalment i estar oberts a totes les tendències per tenir un nivell competitiu.
Com creu que es pot defensar el patrimoni cultural català?
Es defensa programant-lo, apreciant-lo i estimant-lo. I crec que tenim molt material, als Estats Units intento programar molta música catalana i agrada molt, perquè té molta qualitat. Ens hem d’estimar més a nosaltres mateixos, som un país normal amb música de tot, però hi ha molta quantitat i els hem d’escoltar i programar.
Joan González: “Les colles castelleres internacionals ja són una realitat consolidada”
