Foto: Quim Miró
Pep Morella (Barcelona, 1963) és el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) que tancarà els actes de celebració del 40è aniversari a finals d’any amb l’entrega dels Premis Ateneus. Centrada a dotar d’eines les entitats perquè ajudin la ciutadania i a empoderar-les, la FAC està integrada per més de 200 associacions de Catalunya, el País Valencià, la Catalunya Nord i Madrid. Durant quatre dècades ha representat l’estàndard de l’associacionisme i reivindica el seu paper com a motor en la societat. Morella és coneixedor del món de les entitats, i és que ha format part, i encara ho fa, d’algunes d’elles. A Cultura 21, Morella exposa com es troba la Federació i com caldria tractar la cultura des de l’arrel.
La Federació d’Ateneus de Catalunya ja suma 40 anys de vida. Com s’hi ha arribat?
Ha estat un camí llarg i la celebració d’aquest aniversari acabarà el pròxim 11 de desembre amb l’entrega dels Premis Ateneus. La creació de la Federació va venir tutelada per l’Administració, però va ser una iniciativa d’un grup d’entitats, d’ateneus, que van creure important que, per damunt d’ells, hi havia d’haver un ens que vetllés pels seus interessos i que busqués resposta a problemes que diàriament sorgeixen. D’aquest camí, hem arribat a ser 205 ateneus cobrint la Catalunya Nord, el País Valencià i Madrid, també. Han passat moltes coses, la societat ha estat molt canviant, però el que no ha canviat és l’interès per treballar per a la ciutadania, i els ateneus van néixer per això, precisament.
Per què hi ha tanta tradició d’ateneus, a Catalunya?
Forma part del nostre ADN, ens trobem tres persones i ja posem una entitat en marxa [somriu]. Tenim unes singularitats que fan que ens agradi treballar conjuntament, que ens agradi discutir i tirar endavant projectes. Però això pot ser una virtut i un problema.
Per què?
Perquè ens agrada tant liderar projectes que ens costa molt ser generosos i delegar i deixar les regnes per fer el relleu. Però per sort, comença a haver-hi moltes entitats on els mandats estan establerts i aquelles persones que els lideren ja no poden tornar a fer-ho quan s’esgoten els mandats, tot i que segueixin treballant-hi d’una altra manera.
“Com a país, necessitem tenir un teixit associatiu fort, i només podem tenir-lo si estem ben gestionats i si fem bé les coses”
En quins àmbits treballa la Federació?
S’ha anat transformant, recentment hem estrenat aquest espai físic, i vetllem per donar servei als 205 ateneus. Com a país, necessitem tenir un teixit associatiu fort, i només podem tenir-lo si estem ben gestionats i si fem bé les coses. L’objectiu de la FAC és oferir serveis, eines, activitats i respostes al dia a dia, ajudem les entitats perquè resolguin els problemes del dia a dia.
Aquests problemes han canviat, també, perquè amb el pas dels anys les necessitats són unes altres. Quina ha estat l’evolució del paper dels ateneus en la societat?
El paper que tenien abans era el de la formació i donar resposta a problemes de salut i economia, i ara tenen una funció similar, perquè volen millorar la qualitat de vida de les persones a través de les activitats que fan. Els ateneus som un antídot als problemes de salut mental o d’addicció a les pantalles, perquè creem xarxa.
Més enllà del dia a dia, de què s’encarrega la Federació?
Tenim la revista Ateneus des de fa molts anys, que va néixer pensada de portes endins, d’ateneus per a ateneus, i vam voler donar-li un canvi d’imatge i professionalitzar-la; crèiem que se n’havien d’encarregar periodistes. Amb aquest canvi, i a través de l’agència que la redacta, vam decidir que parlaríem de temes culturals des d’una mirada més àmplia, l’hem obert a altres àmbits. I pel que fa als Premis Ateneus, és un projecte on participa molta gent i de vegades no hi donem la importància que tenen.
Foto: Quim Miró
Quin és l’objectiu d’aquests guardons?
Volem motivar les entitats a presentar els seus projectes per optar als premis, mentre que també premiem la creació dels nous projectes, la iniciativa dels projectes liderats per joves i els projectes de participació d’entitats no federades de l’àmbit cultural i del teixit associatiu.
Premiar aquests projectes, com contribueix a què hi hagi moviment dins del sector?
Ajuda molt i, veient aquest camí, vam crear un lloc web dedicat als premis perquè el públic pugui conèixer casos d’èxit. La gràcia dels 205 ateneus que estan afiliats a la Federació és que suposen 205 maneres diferents de funcionar, això dona una riquesa molt potent i diversa a tot el teixit.
L’APPEC ha premiat el reportatge Tot un món de festivals de la revista Ateneus dins la Nit de les Revistes i la Premsa en Català. Què suposa rebre aquest guardó?
Des de la FAC estem molt contents que l’APPEC hagi reconegut i premiat el reportatge. I és que els ateneus som un festival, no només organitzem activitats per a petits, joves i grans, o muntem debats o promovem les arts escèniques amb programació estable en els teatres que tenim a tot el territori, sinó que, a més, creem i produïm festivals de tota mena que apropen la cultura al territori. El premi posa en valor el fet que la revista Ateneus, des de fa uns anys, més que mirar cap endins, mira cap a fora;és una finestra oberta de tot el que realitzem als ateneus cap a la ciutadania, i una mirada oberta també de tot el que té a veure amb la cultura popular i la cultura en tots els àmbits. Estem molt satisfets amb aquest premi, perquè consolida aquest projecte.
“Els ajuntaments han de donar els recursos i facilitar els espais, però qui ha de liderar-ho és la ciutadania, els projectes funcionen quan la ciutadania és al capdavant”
Vostè forma part del món cultural i de l’associacionisme. Com creu que aquest bagatge l’ha ajudat a l’hora de dirigir la fundació?
Porto vinculat a un esbart des dels 9 anys, després vaig formar part d’esplais i associacions de lleure juvenil, i més endavant, com que era un cul inquiet, vaig començar a organitzar activitats i a crear entitats. Això em permet tenir una visió àmplia de l’associacionisme, entendre per què hi ha milers de persones al capdavant d’entitats donant el seu temps, i m’ajuda a no entrar de zero en aquest àmbit. Però en aquests sis anys de mandat, he après molt i coses molt noves per a mi.
Què l’ha sorprès més, durant aquest temps?
Que hi hagi tanta gent treballant-hi i de manera activa.
Això diu molt, com a país?
Sí, tot i que en el moment dels primers ajuntaments democràtics es va esquinçar una mica, perquè els consistoris van voler replicar el que es feia a l’associacionisme. Els primers centres cívics o les activitats que proposaven els ajuntaments ja les feien altres entitats. Els ajuntaments han de donar els recursos i facilitar els espais, però qui ha de liderar-ho és la ciutadania, els projectes funcionen quan la ciutadania és al capdavant.
Això és perquè hi ha interessos polítics per penjar-se medalles, en certa manera?
Sí, per demostrar que són molt actius. Cap projecte que tenim a la Federació és per posar-los a la vitrina, no forcem que surtin determinats projectes perquè sí. El teixit associatiu és més àgil que l’administratiu, però molesta que es vulguin replicar activitats que es fan des de les entitats.
Foto: Quim Miró
En certa manera, sembla que s’hagi volgut trepitjar terreny a la cultura?
Sí, i els primers a fer-ho malament hem estat nosaltres mateixos pel fet que molta classe política ha sortit dels ateneus. Hi va haver un intent de crear un pla d’equipaments culturals del país sense tenir en compte els equipaments culturals que ja teníem.
Com s’hagués fet millor?
Si una població, segons aquest pla, necessitava un teatre, però ja en tenia un, hagués estat millor reformar aquest en lloc de construir-ne un de municipal i nou. Es podria restaurar, buscar un conveni amb l’entitat i utilitzar l’edifici, històric i patrimoni del municipi, com a teatre. Per sort, es va aturar de la mà de l’exconseller Lluís Puig, perquè reivindicava el que ja existia i el paper de les entitats. Com a governants, els interessaria més tenir una ciutadania activa i organitzada, però això, de vegades, fa por.
Per què, perquè perds poder?
El problema és quan surt la paraula ‘poder’. Els ajuntaments no han de governar, sinó que han de fer-ho la Generalitat i el Govern de l’Estat i d’Europa. La ciutadania d’un poble es gestiona. Quan governes tens el poder, però cal plantejar-se si això interessa o no al municipi. Per tant, si arribem a entendre que la ciutadania ha de treballar al costat de les administracions, serem imparables com a país.
“Si arribem a entendre que la ciutadania ha de treballar al costat de les administracions, serem imparables com a país”
Quin perfil d’entitats hi ha associades a la Federació?
Dins dels trets d’identitat dels catalans, un d’ells és la diversitat [somriu], i segons qui havia format l’ateneu tenia un nom o un altre. Els primers van néixer de la classe obrera, després van haver-hi els de la classe burgesa, que volien millorar allò que van fer els primers, i els tercers a entrar-hi van ser l’Església, que no volia perdre parròquia. Cadascú va posar-hi un nom diferent en funció d’on venia, i podien ser societats corals, casinos o centres parroquials. A l’hora de formar l’associació, vam buscar un nom que els englobés a tots i per això vam posar-hi ‘ateneu’, pensant en la deessa Atena.
El seu mandat va començar, pràcticament, coincidint amb la pandèmia. Creu que s’ha superat, aquella època?
Sí, però crec que de vegades ens n’hem oblidat massa. I no per part nostra com a entitat, sinó pel que fa a la societat, perquè tornen a haver-hi actes massius i amb molta gent. El meu primer mandat va començar abans de la pandèmia, el mes de maig de 2019, però com que tenia un bon equip al darrere vam aprendre a gestionar-ho tot de manera telemàtica i a través de les pantalles. Això ens va permetre incorporar a la junta directiva persones que no fossin exclusivament de Barcelona.
Com els ha ajudat això?
Ens ha permès obrir un ventall d’opcions a la junta i és més mirall del que suposa el territori català, és molt enriquidor.
Foto: Quim Miró
