Pablo Redondo (Mataró, 1975) és l’encarregat de dirigir els cicles hivern, tardor i primavera del Festival Cruïlla, així com de la contractació d’artistes estatals. Un cop estrenada l’edició hivern del festival, la primera que se celebra, les primeres actuacions de Sidonie, Pol Batlle o Kruder & Dorfmeister han penjat el cartell d’entrades exhaurides. Fins al 23 de febrer, quan es tanqui el certamen, les previsions apunten a què els concerts que resten també arribaran a completar l’aforament. Sobre el secret de l’èxit d’aquesta edició i com s’està vivint aquest cicle, Redondo en parla a Cultura 21.
Com neix la idea d’apostar per l’edició d’hivern del Cruïlla?
Ja fa uns anys que celebràvem les edicions de primavera i tardor, evidentment també el festival d’estiu, i trobàvem que ens faltava una pota, que era l’hivern. Amb el Cruïlla d’hivern tanquem el cercle, per a l’organització.
Ara que ja ha començat, quines sensacions teniu, què esteu rebent per part del públic?
Mentre estudiàvem el calendari anual de les gires vam detectar que gener i febrer són mesos en què tornen a activar-se o que coincideixen amb els inicis de gira, i la resposta està sent molt més bona del que esperàvem.
Per què?
Perquè tenim pràcticament tots els concerts amb entrades exhaurides, i això suposa la confirmació de les nostres sospites quant a les ganes d’anar a les sales també en els mesos en què fa més fred. El públic té ganes d’estar a l’aixopluc de les actuacions i tancar-se en una sala, tot i que no fa gaire fred [riu].
S’ha fet una bona tria d’artistes per a aquest cicle?
Bé, en les gires estatals i internacionals Barcelona és una ciutat on els artistes s’hi aturen, és una plaça important. En el cartell del Cruïlla d’hivern tenim artistes de caire estatal, Viva Suecia, Cupido, Sen Senra; nacionals com Pau Vallvé, Antònia Font o Sidonie, i alguns internacionals. Tenim una mica de tot, i tot és bo [riu].
“Barcelona no es troba en un moment de lideratge com fa anys”
Pel que fa a les sales on actuaran, encaixen amb el caràcter de la ciutat i els artistes que s’han programat des del festival?
Veient el cartell, a mi m’encaixa molt per com és la ciutat, per les propostes que fem i també m’encaixa la idea, perquè pràcticament tots han exhaurit les entrades. Per tant, ja no som nosaltres qui ho diem, sinó que el públic ens segueix amb les actuacions que els estem proposant.
El públic dels altres cicles és diferent del que ve al gener i al febrer?
En ser la primera edició, encara no hem pogut fer una anàlisi del tipus de públic que estem tenint. Ara bé, sabent com funciona la nostra comunitat d’usuaris i persones que gaudeixen de les nostres experiències, estic ben segur que molts dels que han vingut als concerts de sala també vindran a la gran festa que els proposem al festival d’estiu.
Costa, però, cridar la gent que va als festivals per tal que vagin a les sales més petites?
Bé, la veritat és que tot costa molt, però hi ha una mica de tot. Hi ha un públic que gaudeix dels exteriors i d’experiències on poden veure més grups i artistes en unes condicions determinades, i que també sap apreciar els concerts més íntims. El meu objectiu com a director dels cicles és cridar l’atenció de tota aquella gent que no està acostumada a anar a concerts de sala.
Així, treballes perquè també descobreixin aquest tipus de concerts?
Sí, perquè crec que un concert de sala no és equiparable a un concert a l’exterior.
Què té, de diferent?
A les sales no hi ha tantes distraccions, hi vas per viure l’experiència d’un concert. En un festival, en canvi, l’experiència és la música, que és el fil conductor, però també hi ha moltes altres coses que també modifiquen l’experiència.
“Un concert de sala no és equiparable a un concert a l’exterior, no hi ha tantes distraccions”
Com a ciutat, Barcelona quin pes té de cara a l’exterior?
Trobo que és una ciutat molt potent que ha de reivindicar el seu paper dins dels circuits de música en directe. Sempre ha estat pionera, però ara mateix sembla que no es troba en un moment de lideratge com fa anys, i em sembla que es tracta d’un estat anímic, no tant cultural. Però és una opinió molt personal.
Té a veure també amb el caràcter dels madrilenys i dels barcelonins?
Bé, sí, segurament que també hi té a veure, però fa un temps les diferències en les capacitats de convocatòria no eren tan grosses. Com a exemple, només hem de veure que a Barcelona, quan acabem la jornada laboral, marxem cap a casa.
És una bona proposta, el Cruïlla d’hivern, per desestacionalitzar l’oci?
Sí, crec que és bàsic, perquè existeix una gran saturació de propostes des del mes d’abril fins al setembre i tot l’estiu, i no donem a l’abast. Per això, creiem que distribuir-ho durant tot l’any i desestacionalitzar-ho és molt positiu.
De cara al Cruïlla d’estiu, ja hi ha artistes confirmats, com estan sent aquests preparatius?
Tenim moltes ganes que arribi i estem treballant per acabar de tancar el cartell, així que aviat tindrem noves confirmacions que se sumaran a Avril Lavigne, Oques Grasses, Amaral, The Smashing Pumpkins, Figa Flawas o Albert Pla. Però per ara no puc dir res més [riu].
