Foto: Joanna Chichelnitzky
Miquel Curanta i Girona és el director de la Fundació Barcelona Music Lab, un òrgan que pretén articular el sector de la música, la creació de continguts i abraçar altres àmbits, com el tecnològic, a la producció que es fa a Catalunya. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un postgrau en Gestió i Estratègia en Social Media i màster en Direcció de Màrqueting i Comunicació, va dirigir l’Institut Català de les Empreses Culturals i el club de cultura TR3SC, i va fundar la productora Creativa Audiovisual, Ràdio Capital de l’Empordà i Empordanet Televisió. Amb una llarga trajectòria als mitjans de comunicació i en el sector cultural, va assumir la direcció de Barcelona Music Lab per impulsar el sector de la music tech des de la capital catalana, l’escenari de desenes de festivals i iniciatives musicals de primer nivell. A Cultura 21, fa una radiografia del sector i parla dels projectes que han de venir.
Ets el director de Barcelona Music Lab des del mes d’octubre passat, com està sent aquest camí?
Està sent molt positiu, a nivell personal, perquè és un canvi de registre en el qual no havia treballat. He entrat en el terreny d’intentar articular diversos sectors que toquen el de la música, i com a repte professional és interessantíssim.
Com va néixer Barcelona Music Lab?
Sorgeix amb en Jordi Herreruela, el director del Festival Cruïlla, la persona que va observar que no hi ha ningú que articuli el sector musical a Barcelona, tot i que la ciutat té un ecosistema de festivals de música, d’empreses tecnològiques que treballen en el sector de la música, i de tots els sectors que no són musicals però que hi treballen. Ell creia que calia convertir-ho en una fortalesa per fer de Barcelona una capital europea de la indústria de la música, i era l’any 2021.
Aleshores eres el director de l’ICEC.
Sí, va venir a explicar-me el projecte i em va semblar molt interessant, però no va anar a més. L’octubre de 2023 jo ja feia un any que era fora del Govern, ja no dirigia l’ICEC, i en Jordi i un dels altres patrons em van dir que buscaven algú per dirigir el projecte. Necessitaven algú que es posés al capdavant del projecte, jo vaig fer un canvi de plans vitals molt ràpid i estic molt agraït de poder formar-ne part.
“Barcelona és una de les capitals musicals d’Europa”
Com s’ha notat la teva mà quant a la direcció?
Quan vaig arribar feia alguns mesos que no hi havia direcció, tot i que s’hi estaven fent coses, i la diferència es nota en la mesura que comencen a articular-ho. Vam fer un pla de treball, un pla econòmic i financer, i una sèrie d’accions. Els patrons de la Fundació, que fins aquell moment intentaven executar el dia a dia, van deixar de fer-ho perquè vaig encarregar-me’n jo. I van començar a passar aquelles coses en les quals uns i altres vam pensar.
Quines coses són les que han passat?
D’entrada, vam presentar un informe que es va gestar amb ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa on fèiem una radiografia del volum de negoci que genera aquesta indústria de la música, i que deia que a Catalunya es generen uns 900 milions d’euros al seu voltant. Han passat més coses, com que vam engegar una crida per incubar projectes tecnològics digitals amb 600.000 euros; hem arrencat un programa d’acceleració d’start-ups que treballen en la indústria de la música amb una multinacional; hem muntat una jornada on sis centres de recerca de Catalunya van trobar-se per presentar els seus projectes al sector; a través de la Fundació es va negociar amb el Govern estatal el programa Espacio Audio que dona suport a la generació de pòdcasts, música i audiollibres. En total, tenim 18 projectes i no hem passat de zero a cent, perquè no estàvem a zero.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Vosaltres incidiu en les noves tecnologies que abracen el sector de la música, per què?
Nosaltres tenim tres eixos que estan connectats entre sí. Així, treballem la indústria de la música a partir de la sostenibilitat, la innovació i la tecnologia. Et podria dir que la innovació és un paraigua que ho abraça tot; la sostenibilitat és un repte per a tots, i la tecnologia de la intel·ligència artificial és el tema estrella, tot i que té moltes mirades i formes d’aplicar-se a la música. Nosaltres diem que l’artista és el centre i que la IA ha de donar-hi suport. Totes aquelles tasques i els reptes que tenen les indústries que treballen en l’àmbit de la música poden trobar en la IA una aliada.
Com tracteu la innovació des de la Fundació?
Ho fem des de tots els terrenys, passant per la innovació artística o la innovació en gestió d’esdeveniments i recintes. Per tant, toquem totes aquestes potes, a Barcelona hi ha un ecosistema del music tech bastant important en nombre, però petit i fragmentat, i aspirem a radiografiar-lo, intentar ajudar-lo, i que tothom es conegui. Tant de bo això serveixi per fer-lo créixer en volum, rellevància i projecció internacional.
Per què està tan fragmentat?
Per respondre això caldria un estudi sociològic sobre el tarannà d’aquest país [riu]. Si algunes de les start-ups que hi ha en aquest país fossin de Silicon Valley, segurament que tots les tindríem instal·lades en el nostre telèfon mòbil, i això no té a veure amb la capacitat de la gent que ho fa, sinó amb la mentalitat que hi ha en aquest país.
“Si algunes de les start-ups que hi ha en aquest país fossin de Silicon Valley, segurament que tots les tindríem instal·lades en el nostre telèfon mòbil”
Què vols dir?
De vegades sembla que ens faci aversió parlar de cultura, indústria o economia, i insisteixo en què hi ha un sistema d’start-ups prou interessant. Si estiguéssim parlant del sector biomèdic, aquestes start-ups estarien participant en fons d’inversió per situar-se al capdamunt de tot, però quan parlem de música sembla que hi ha reticències. A Catalunya hi ha 420 festivals, més de 80 segells discogràfics, i és molt important, però és també una oportunitat perquè altres sectors s’hi acostin en termes d’acords i de pactes de negoci. Es pot fer negoci amb la música sense que això sigui un crim, i per això m’agrada comparar-ho amb el sector biomèdic.
Barcelona i Catalunya són referents a Europa, dins el sector music tech?
No està escrit enlloc, però, de facto, Barcelona és una de les capitals musicals d’Europa, sense cap mena de dubte. No només per la quantitat d’esdeveniments i de produccions que s’hi fan, sinó també per la diversitat cultural i lingüística que s’hi dona. Barcelona no és la més gran o mastodòntica, a Berlin i Londres hi passen moltes coses, però per la seva ubicació, pel seu posicionament tan potent i per l’ecosistema que s’hi ha generat, exerceix la capitalitat europea de la música. I és una capitalitat que ningú reivindica, però des de la Fundació sí que volem fer-ho.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Vas ser director de l’ICEC del 2018 al 2022, quin balanç en fas?
Faig un balanç molt positiu, perquè va ser una experiència brutal. Sempre he treballat en el sector privat, i quan vaig anar a l’administració pública anava amb el prejudici del que seria, però va ser al contrari. Em vaig trobar amb un equip súper motivat i entregat, lleial i fidel a l’hora de treballar; vam lidiar amb la pandèmia i crec que vam fer-ho amb bona nota, i això va ser gràcies a tres factors.
Quins són?
El primer, que l’administració va entendre que el sector cultural era estratègic i que es trobava en risc de desaparició, així que, a l’hora de trobar recursos i de canviar la manera per accedir-hi, el Govern va ser molt flexible. En segon lloc, vam treballar colze a colze amb el sector, jo vaig contactar amb els seus representants per saber quins problemes tenien i trobar-hi solucions. I per últim, per la complicitat amb l’equip: quan es va decretar l’estat d’alarma, tothom que no fos personal essencial havia de marxar a casa; aquell mateix dilluns vaig escriure un correu electrònic a tot el personal de l’ICEC per demanar-los que seguissin treballant i que remessin tots junts, i de les 170 persones que en formaven part, tots estaven treballant.
Quins projectes es van impulsar des de la teva direcció?
El Catalunya Media City va néixer a la taula de l’ICEC i de la mà del Clúster Audiovisual, parlant amb persones de tots els sectors per definir aquest projecte que, més endavant, el Govern va declarar com a estratègic i es va fer seu. Estem contents que hagin sortit coses com aquesta.
“L’artista és el centre i la intel·ligència artificial ha de donar-hi suport”
Estàs satisfet d’haver posat aquesta llavor?
Sí, una llavor per haver començat a canviar l’audiovisual fet en català, perquè ara hi ha molts recursos i s’està fent una bona feina, però el 2020 ja vam començar a parlar amb el sector del cinema per fer més producció en català, i havia de ser una producció més competitiva. El 2021 ho vam començar a aplicar, i en el moment en què van començar a aprovar-se pressupostos es va notar encara més.
En una entrevista a Cultura 21, l’actual director de l’ICEC, Edgar Garcia, afirmava que “Catalunya està més preparada que mai per proveir contingut artístic de qualitat al món”. Hi coincideixes?
Sí, absolutament. El talent no ha faltat mai en aquest país i, des de la restauració de la democràcia, la majoria de les polítiques públiques en l’àmbit cultural han anat encaminades a la creació i la producció, a tenir volum, així que la creativitat i la idea sempre ha sigut molt bona. Ens ha fallat la manera de consumir aquest contingut, i estic d’acord amb el que diu l’Edgar. Soc exigent i crític amb el valor que els catalans donem al nostre cinema i teatre, hem de ser conscients que tenim una producció cultural de primer nivell, escoles d’audiovisual amb una reputació increïble, i ens ho hem de creure més.
Quins projectes arribaran aviat per part de la Fundació Barcelona Music Lab?
N’hi ha un parell que són grossos, però que no us puc avançar [riu]. El que sí que us puc dir és que farem una nova crida per incubar projectes que vinculin música amb tecnologia; farem una crida per a un repte vinculat amb l’energia, i unes jornades sobre música i intel·ligència artificial i propietat intel·lectual, tot això durant el 2024. També serem al Mercat de Música Viva de Vic, el qual creiem que és un bon entorn perquè el sector de la música ens conegui.
Foto: Joanna Chichelnitzky
