Foto: Joanna Chichelnitzky
Marta Esteve és la directora general de la Fundació Carulla des del 2016 i és al capdavant d’una institució que acumula més de 50 anys treballant per la cultura. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i diplomada en Treball Social per la Universitat Ramon Llull, ha enfocat la seva trajectòria professional en fundacions de l’àmbit social, com Càritas, la Fundació “la Caixa” i la Fundació IRES. La Fundació Carulla va estrenar, el febrer de 2024, les seves instal·lacions al barri del Poblenou i Esteve en parla a Cultura 21, així com del paper de l’entitat en la transformació social del país.
Quina és la missió de la Fundació Carulla?
De vegades no és fàcil explicar-ho [somriu], però sempre dic que treballem per posar la cultura al centre de les persones i les persones al centre de la cultura. Entenem la cultura com un motor de transformació social i, per tant, sabem que té una gran capacitat per millorar la vida de les persones i el territori i les comunitats. Per això, treballem en dues línies.
Quines són?
Una d’elles és la de generació de coneixement i de comunitat, que és el programa Mutare, a partir del qual posem la cultura en diàleg amb els diferents reptes socials en format de jornades i laboratoris ciutadans. I les idees i els coneixements que se’n generen ens posen en una altra línia, una àrea on posem en pràctica projectes amb esperit transformador. Acompanyem els projectes perquè siguin sostenibles en el temps i puguin fer efectiva la transformació que busquen.
Per què ho feu des de diferents àrees?
Entre altres coses, perquè ens hem de fer una pregunta, que és la següent: estem fent el que hem de fer i estem sent rellevants per a la societat? Quan ens responem a això, busquem projectes que ens ajuden. En paral·lel, tenim el Museu Terra, el qual ens interpel·la i ens parla dels actuals reptes socials.
“El que sento més meva és la manera d’unir la cultura amb el benestar de les persones”
Com respondries a aquesta pregunta que us feu dins del sector cultural?
Respondria que sí, crec que estem en el camí de fer-ho, però hi ha dos aspectes clau. Per una banda, els recursos, que ens en falten, i hem d’analitzar la manera en què arriben. I de l’altra, les preguntes que ens hem de fer els espais culturals, sobre les necessitats de les persones o si estem posant la cultura al centre.
Per què s’han de demanar accions a la cultura respecte als reptes socials?
Perquè és un eix vertebrador des de la primera capa dels barris, però a mesura que es va fent gran, va perdent força. El més important és plantejar-se com generar els vincles perquè la cultura segueixi sent transformadora, també a gran escala. Per això, hem de deixar de dessacralitzar els espais culturals, qualsevol persona s’ha de sentir cridada i interpel·lada, i les persones han de ser molt grans.
Això ho dius perquè la cultura s’ha elititzat, d’alguna manera?
Sí, crec que s’ha burocratitzat, i penso que l’espai cultural i de creació ha de ser lliure. Entenc que hi ha d’haver una regulació, però hem de trobar un punt intermedi per aconseguir que la cultura sigui un revulsiu que permeti experimentar.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El projecte Mutare és el que et sents més teu, com a directora de la Fundació Carulla?
Me’l sento molt meu perquè el vam fer néixer al cap d’un any d’accedir al càrrec, però el que sento més meva és la manera d’unir la cultura amb el benestar de les persones, perquè no m’ho imagino de cap altra manera. Mutare parteix de la cocreació, de la premissa que qualsevol persona pot aportar coneixement.
Per què són importants, els premis que entregueu?
Ho són perquè, alhora, són premis i no ho són.
Què vols dir?
El concepte que tenim de premis és de reconeixement, i els Baldiri Reixac, el Lluís Carulla i el Francesc Candel són un ecosistema d’impuls. A través d’una part econòmica i de l’acompanyament, donem suport a la idea perquè acabi sent una realitat, i crec que el més interessant és que combinen aquestes dues vessants.
“La Fundació Carulla es troba en un moment molt emocionant”
Quin paper juguen per a vosaltres l’Editorial Barcino i el Museu Terra?
Per a nosaltres, l’Editorial Barcino és una estructura de país que sostenim perquè creiem que Catalunya no es pot quedar sense ella. En els últims anys hem fet edicions de clàssics, entenent que poden interessar a tothom, però que hi ha d’haver una intermediació i que puguin ser un referent per a tothom a qui agrada llegir. I el Museu Terra ens parla en clau de sostenibilitat, se’ns està oblidant mirar pel retrovisor i estem atrapats en les xarxes i el que ens arriba a través de les pantalles.
Recentment, heu presentat el projecte EureCA’T!, en què consisteix?
El Catalunya Freestyle va guanyar el Premi Lluís Carulla i crèiem que havia d’haver-hi més idees com aquesta, perquè era molt interessant. Així, l’EureCA’T! és una crida d’idees perquè es converteixin en projectes dins del panorama cultural català.
Per què en el sector de la cultura és tan important donar opció a la prova i a l’error?
És que crec que és necessari en tots els àmbits, les fórmules mai s’han aconseguit a la primera vegada que s’intentaven. Hi ha molt aprenentatge i pot donar lloc a bones idees, ens hem d’obrir a entendre que tot necessita aquest procés.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La intel·ligència artificial ha entrat en el món de la cultura, és una novetat?
No, no ho és. De fet, ha vingut per quedar-se, i cal saber quins són els límits que hem de tenir en compte i quines són les oportunitats que ens pot aportar.
Per quin moment passa la Fundació Carulla?
Es troba en un moment molt emocionant, acabem d’estrenar l’espai cultural del Poblenou i hem fet realitat un projecte en el qual treballàvem des de fa molts anys. Ara ens trobem davant del repte de fer realitat allò que vam dir que faríem, i ja hem engegat un projecte sobre soledat no desitjada al barri.
A Barcelona, quin paper creus que juga la Fundació?
Ha actuat molt a nivell de país i ara, en clau de barri, però també tenim el repte d’actuar en clau de ciutat. M’agradaria que el que estem aplicant al Poblenou ho puguem replicar a la resta de barris que formen la ciutat. Estic parlant d’una aliança publicoprivada que prengui riscos, perquè les fundacions tenim més marge a l’hora d’arriscar, i l’experiència que estem acumulant podria ser aplicable a altres barris.
“Hem de trobar un punt intermedi per aconseguir que la cultura sigui un revulsiu que permeti experimentar”
Com estàs vivint el camí de ser la directora de la Fundació Carulla?
Jo soc una motivada [riu], vinc del sector social i això em fa portar amb mi l’esperit transformador. Ha estat un trajecte de fer molts passets, d’entendre què era la Fundació, d’on venia i ser-hi fidel, però no podem oblidar que el temps canvia i les necessitats també. M’agraden els reptes i tirar endavant, i no em fa res equivocar-me, per això crec que estem avançant i que hem fet un camí interessant.
La missió de la Fundació, la de posar la cultura al centre, l’esteu aconseguint?
Crec que estem fent el camí de posar les persones al centre de la cultura. Nosaltres vam ser els primers a parlar del poder transformador de la cultura i ara en parla tothom, això és un èxit i no ens l’atribuïm només a nosaltres. El futur és esperançador, hi ha feina a fer per la transformació del sector.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Gemma Recoder: “Volem que el cap de cartell del Canet Rock sigui el mateix Canet Rock”
